dimarts, 27 de setembre de 2011

2n de BAT. L'HUMANISME. BERNAT METGE. LA CANCELLERIA REIAL. S XIV-XV.

ÈPOCA


En aquesta època, segles XIV i XV, es produeixen una sèrie de canvis. Aquests no són nomes econòmics o social, sinó també ideològics:

- Apareix la burgesia com a nova classe social i es va deixant enrere el sistema feudal. La burgesia neix gràcies a les ciutats i al comerç. Aquesta vol ser com l'aristocràcia i sovint intenten entrar en aquest cercle a través del matrimoni o per vincles comercials. La burgesia intenta de substituir aquest grup.

- La burgesia fa que a partir d'aquell moment es pugui ascendir de classe social i enriquir-se personalment gràcies a la intel·ligència, l'astúcia i el talent individual, i no per llinatge o les virtuts socials associades.

Fins ara, durant els segles XIII i XIV, Barcelona havia sigut el centre econòmic, polític i cultural de la Corona d'Aragó. PErò ara, durant els segles XV i XVI el centre serà València i es produirà un dels períodes més brillants de la literatura catalana, l'edat d'or.

Les corts dels nobles deixen de ser els centres culturals i passen a ser-ho les grans ciutats comercials com Barcelona i València, on governen els burgesos, ja que tenen el poder municipal, el Consell de Cent i també ocupen càrrecs de poder al voltant del rei a la Cancelleria Reial.


LA CANCELLERIA REIAL




La Cancelleria Reial és l'organisme de govern dels reis de la Corona d'Aragó. S'encarregava de redactar les lleis de la Corona, recaptar impostos, de les relacions diplomàtiques, de fundar monestirss i institucions civils, de les iniciatives culturals... Amb Pere III el Cerimoniós es va convertir en un òrgan eficaç i modern.

Els funcionaris de la Cancelleria eren escrivans, secretaris, notaris i protonotris. Aquests van fer que el català ja abans del s XV fos una llengua unitària, uniforme perquè van fer que una varietat lingüística s'imposés a la resta de dialectes. La qualitat, modernitat i uniformitat del català utilitzat va esdevenir un model acadèmic i literari de llengua, acceptada a tot el domini lingüístic.

La formació cultural dels funcionaris de la Cancelleria té molt a veure amb les noves idees humanistes. Tots ells havien de dominar tres llengües: català, llatí i aragonès. I foren els primers traductors d'obres clàssiques a partir de textos originals del llatí. Amb tot això, la Cancelleria creà un ambient literari que renovà els models estilístics i va contribuir a la difusió e l'esperit humanístic que es va difondre per tot el territori.

L'HUMANISME

Des de finals del segle XIV i fins al segle XV es produeixen a tota l'Europa occidental una sèrie de transformacions en l'àmbit idelògic i cultural que fan trontollar les estructures medievals. Si la característica principal de la cultura medieval havia estat el teocentrisme (Déu com a centre de tot el que existeix), ja des de l'inici del segle XVI, en algunes ciutats italianes anava agafant força una nova actitud davant la vida i el món. Aquesta nova mentalitat centrava els estudis, la creació artística i literària i la reflexió filosòfica en l'home. És el que es coneix amb el nom d'humanisme, que portaria, dos segles més tard, a l'aparició del Renaixement. Les característiques principals de l'humanisme són l'interès pels clàssics antics grecollatins, considerats com a models estètics més que no pas com a autoritats morals, i un protagonisme més gran de l'home en el món.



Després d'Itàlia, un dels primers llocs d'Europa on van arribar les idees humanistes fou la corona catalanoaragonesa. Els escrivans de la Cancelleria reial (organisme oficial que redactava els documents reials) foren els primers a traduir al català obres clàssiques a partir de textos originals en llatí. Així, la Cancelleria es va convertir en un focus cultural de difusió de l'humnanisme. Encara que cal dir, que l'humanisme català només va tenir repercussió en l'evolució de la prosa. La poesia va seguir encara lligada, en quant a a forma, a la tradició trobadorescaD'entre els funcionaris de la Cancelleria destacava per la seva importància la figura de Bernat Metge.

BERNAT METGE





Bernat Metge va néixer a Barcelona entre els anys 1340 i 1346. Gràcies a l'ajuda del seu padrastre, Ferran Sayol, funcionari de la Cancelleria reial, Bernat Metge va entrar a treballar en aquest organisme, on va anar pujant posicions fins a arribar a ser secretari del rei Joan I. El 1396 aquest rei va morir de manera sobtada a causa d'una caiguda del cavall, sense haver-se pogut confessar,i el grup de funcionaris reials, entre els quals es trobava Bernat Metge, fou processat, acusat d'irregularitats greus i de ser responsable de la condemna de l'ànima del rei. Després de passar uns mesos a la presó, Bernat Metge va tornar a treballar a la Cancelleria, on va arribar a ser secretari del nou monarca, Martí l'Humà. Bernat
Metge va morir a Barcelona l'any 1413.

Com a bon coneixedor del llatí, Bernat Metge va traduir dues obres d'aquesta llengua al català. La primera és Ovidi enamorat, escrita en vers i atribuïda falsament al poeta llatí Ovidi, quan en realitat va ser escrita per un autor del segle XIII, i Història de Valter i Griselda (1388), que és una epístola llatina escrita per Petrarca.

Pel que fa a les obres de creació pròpia, va escriure una obra en vers, Sermó, en què fa una paròdia dels sermons de l'època; Medecina apropiada a tot mal (1396-1397), escrita mentre era a la presó, també és un poema que consisteix en una recepta farmacèutica que parodia la terminologia de l'època. La seva obra més important és Lo somni (1399),escrita amb la intenció de deixar clara la seva innocència en els fets pels quals fou processat arran de la mort del rei Joan I. Bernat Metge volia aconseguir que el nou rei, Martí l'Humà, el restituís en els càrrecs que havia ocupat a la Cancelleria. De fet, sembla que va aconseguir el seu propòsit, ja que el 1405 va ocupar, com ja hem dit abans, el cárrec de secretari del nou rei.


ACTIVITATS


1. Llegeix el començament del llibre primer de Lo somni i contesta les preguntes següents.

Poc temps ha passat que estant en la presó, no per demèrits que mos perseguidors e envejosos sabessen contra mi, segons que despuis clarament a llur vergonya s'és demostrat, mas per sola iniquitat que m'havien, o per ventura per algun secret jui (judici,designi) de Déu, un divendres entorn mija nit, estudiant en la cambra on jo havia acostumat estar, la qual és testimoni de les mies cogitacions (pensaments), me venc fort gran desig de dormir, e llevant-me en peus passegé un poc per la dita cambra; mas sobtat de molta son, convenc-me gitar (em va convenir ajeure'm) sobre lo llit, e sobtosament, sens despullar, adormí'm, no pas en la forma acostumada, mas en aquella que malalts o famejants solen dormir.

Estant així, a mi aparec, a mon vijares (em va semblar), un hom de mija estatura, ab reverent cara, vestit de vellut pelós carmesí, sembrat de corones dobles d'aur(d'or), ab un barret vermell en lo cap. E acompanyaven-lo dos hòmens de gran estatura, la u dels quals era jove, fort bell(molt bell) e tenia una rota(una mena de lia, l'instrument habitual dels joglars) entre les mans, l'altre era molt vell, ab llonga barba e sens ulls, lo qual tenia un gran bastó en la mà. E entorn de los dessús dits havia molts falcons, astors e cans de diversa natura, que cridaven e udolaven fort llejament.
E quan haguí ben remirat, especialment lo dessús dit hom de mija estatura, a mi fo víjares(em va semblar) que veés lo rei En Joan d'Aragó, de gloriosa memòria, que poc temps havia era passat d'aquesta vida, al qual jo llongament havia servit. E dubtant qui era, espaordí'm terriblement. Lladoncs ell me dix:


-Llunya tota paor de tu, car jo són aquell que tu et penses.
Quan jo l'oí parlar, coneguí'l tantost (de seguida), puis tremolant diguí:
-Oh Senyor! Com sóts vós ací? E no morís l'altre dia?
- No morí -dix ell-, mas lleixí la carn a la sua mare, e retí l'espirit a Déu, qui el m'havia donat.
-Com l'espirit? -diguí jo-. No puc creure que l'espirit sia res ne puixa tenir altre camí sinó aquell que la carn té.
-E doncs, què entens -dix ell- que sia jo? No saps que l'altre dia passé de la vida corporal en què era?
-Oït ho he dir(ho he sentit dir) -responguí jo-, mas ara no ho cresec (no ho crec) car, si fóssets mort, no fórets ací, e entén que sots viu. (...)
-La fama (rumor)-dix ell- és vera, que jo he pagat lo deute a natura; e lo meu espirit és aquest qui parla ab tu.

Bernat METGE, Lo somni (1399)



a)Quan l'autor escriu aquesta obra, és encara a la presó o ja n'ha sortit? En quines línies del text queda explicitat?

b)Metge ens explica que, en somnis, se li apareixen tres homes: quin dels tres és el
rei Joan I? Com ho saps?

c)Els altres dos acompanyants són dos personatges mitolòqics: Orfeu (cantor que amb les seves melodies encisava els animals i tota la natura) i Tirèsies (personatge cec a qui els déus havien atorgat el do d'endevinar el futur). Com ens descriu l'autor cadascun d'aquests personatges?


d)Per què l'autor se sorprèn de la presència del rei?


e)L'autor creu en la immortalitat de l'ànima? En quin fragment queda palès?



f)Bernat Metge va escríure aquesta obra per convèncer el nou rei, Martí l'Humà, que ell no era culpable de la mort del rei Joan. En quin passatge ens parla de la seva innocència?

g)Creus que Bernat Metge va aconseguir aquest propòsit? Consulta l'apartat en què es parla de la seva obra.




BERNAT METGE

Aquí teniu un power point sobre Bernat Metge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada