dimarts, 13 de setembre de 2011

2n de BAT. LITE CAT. ELS TROBADORS









Hola gentils trobadors i belles midons!

No se sap com, però de cop i volta ens hem traslladat a l'època medieval!





La majoria de vosaltres sou pagesos i pageses que treballeu la terra o teniu algun altre ofici per sobreviure, com per exemple fuster. Patiu molta gana i no teniu un cèntim per a comprar menjar o roba o per pagar-vos un trist medicament quan caieu malalts, teniu molt de fred a l'hivern i la vostra casa és una sola habitació.






El senyor feudal a qui pertanyen les terres que conreeu us explota de mala manera i us fa pagar uns impostos inimaginables. A més, el vostre rector o capellà us té atemorits amb el foc etern on cremareu si deixeu d'anar a missa, si pequeu o teniu pensaments impurs. A l'infern us faran plorar de dolor amb turments escandalosament cruels. Treballeu de sol a sol i mai heu pogut anar a l'escola, només saben llegir i escriure els quatre capellans i nobles.

















Si formeu part de l'esglèsia esteu de sort perquè vosaltres sou uns privilegiats, a banda de tenir bon menjar que us donen "voluntàriament" els pagesos, heu anat a escola i sabeu llegir i escriure; aneu ben abrigadets a l'hivern perquè teniu la roba que voleu, disposeu de mantes i el llit calent.








Molt pocs de vosaltres sou senyors feudals i dames. Pertanyeu a la noblesa i la vostra vida, en comparació a la resta de la població, és molt bona. Teniu tot allò que desitgeu. Béns, excel·lents viandes i begudes, robes elegants, cases grandioses, riqueses, joies... I el millor de tot, no cal que treballeu durament, disposeu de moltes estones d'oci i molts criats que us serveixen.

Per damunt de tots aquests estaments només hi ha el Rei, el Papa de Roma i Déu!






La societat s'organitza segons el model del feudalisme, que es basa en el vincle de vassallatge entre el senyor feudal i el serf. L'economia és agrària, depèn dels productes del camp.





La llengua de la cultura, del dret i de les institucions és el llatí. Ara, al llarg de l'edat mitjana es van formant les llengües romàniques o llengües vulgars (català, castellà, francès, italià), que es van diferenciant del llatí i a poc a poc li prenen espai i acaben imposant-se.

L'església és la institució més poderosa: no tan sols domina la política i l'economia, sinó que governa les consciències dels individus i la manera de viure.

En l'àmbit polític, després de la fragmentació de l'Imperi romà, l'Europa política està formada per una gran diversitat de regnes de fronteres caviants. Són freqüents les invasions i hi ha una gran inseguretat política.





Pel que fa a la literatura medieval, aquesta cultiva els gèneres heretats de la tradició grecollatina, però trenca amb la temàtica i els ideals clàssics; i és el reflex de la societat de l'època. Cada estament scial fa una literatura adequada a la seva condició i manera d'entendre el món.






-La literatura religosa. Aquesta és obra de l'església, té com a objectiu ensenyar el poble i guiar-lo pel camí de la fe.







- La literatura popular. El poble crea la literatura popular, constituïda per cançons de feina i de festa.






- La literatura cortesana. En l'àmbit de la noblesa i la cort es cultiva la literatura cortesana i cavalleresca, que canta, d'una banda, les gestes dels cavallers , d'altra banda, l'amor cortesà.







La visió de la dona en la poesia trobadoresca parteix d'una visió idealitzada de la dona: la dona no és considerada com una persona real, sinó com a un ésser superior. La dama esdevé un model de perfecció físic (és molt bella) i espiritual (és generosa, amable, virtuosa, casta, noble), i el trobador és el seu vassall i servidor. Aquesta relació entre el trobador i la dama és un reflex del vincle de vassallatge que caracteritza la societat medieval. El trobador anomena la dama midons, "el meu senyor", i s'adreça a ella amb senyal, que era el nom secret.
















ACTIVITATS

1.Ara ens centrarem en l’època medieval, l’edat mitjana.









a) Primer de tot, mireu aquest vídeo que tracta sobre la formació de Catalunya, l’època feudal i comtal fet pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació:

http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=841c5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=045d3c084ded7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD









I també aquestes presentacions

Unitat 2- La poesia trobadoresca de Fàtima
http://www.slideshare.net/Tarres/unitat-2-la-poesia-trobadoresca










Literatura catalana medieval Lluís Rius
http://www.slideshare.net/lrius1/medieval-283913












b) Segon, llegiu el text i visiteu les pàgines web que hi ha a continuació. Feu un esquema del text i contesteu les preguntes:

- Els trobadors. Generalitats de Miquel Alonso
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm#generalitats

-Els trobadors. Gèneres i estils de Miquel Alonso
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm#generes

-Trobadors catalans de Miquel Alonso
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/trobadors.htm#tcatalans

-Guillem de Berguedà de Miquel Alonso
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/berguedavida.htm

-Textos de la poesia trobadoresca
http://www.xtec.es/~malons22/trobadors/textostrobadors.htm



-Els trobadors catalans Lletra. Literatura catalana i internet.
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors

- Les trobairitz. Lletra. Literatura catalana i internet.
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/les-trobairitz

- Auca dels trobadors. La paret de les auques.






http://www.auques.cat/tot.php?auca=trobadors








Llengua i literatura de l’Ed. Teide. 3r d’ESO.

“ A començaments del segle XII neix al sud de la Gàl•lia (Aquitània, Gascunya, Tolosa, el Llemosí, Alvernia, el Delfinat i Provença) una poesia lírica culta escrita en una llengua romànica: l'occità o provençal. En tota aquesta zona es parlava la llengua d'oc (oc significa 'sí'), a diferència de la zona nord de la Gàl•lia, en què es parlava la llengua d'oïl (oïl també vol dir 'sí' i va donar lloc a oui). Els autors d'aquestes poesies eren anomenats trobadors perquè practicaven «l'art de trobar»; és a dir, componien la lletra i la música dels poemes. La majoria d'aquests trobadors eren professionals de la literatura, ja que havien rebut una sòlida formació poètica i musical, i es guanyaven la vida component -i, de vegades, interpretant- les seves cançons a les corts dels senyors feudals.








La lírica trobadoresca està formada per un conjunt de 2.500 poesies escrites entre els segles XII i XIII per poetes nascuts principalment als territoris d'Occitània esmentats, era també al nord d'Itàlia i a Catalunya, zones fortament influïdes per la lírica provençal. Per les peculiars relacions polítiques, culturals i de veïnatge entre Catalunya i Occitània, a les nostres terres va penetrar amb força aquesta literatura, de manera que els nostres poetes no solament n'adoptaren els temes i l'estructura, sinó també la llengua. A partir del segle XII, a Catalunya, la llengua de la poesia culta va ser el provençal. Del total dels 350 trobadors dels quals coneixem la vida i l'obra, 24 són catalans, i entre ells cal destacar com a més representatius: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona i Ramon Vidal de Besalú.

No s'ha de confondre el trobador amb el joglar. Aquest últim era l'encarregat de fer arribar al públic les composicions escrites pel trobador mitjançant el cant, acompanyat d'un instrument musical. El joglar s'havia de limitar a transmetre d'una manera fidel les peces que se li encarregaven. Els trobadors més poderosos i de més prestigi solien disposar d'un o més joglars dedicats exclusivament a divulgar les seves composicions.

El tema central d'aquestes composicions era l'amor cortès:que reflecteix les característiques del món feudal: el trobador és el vassall de la dama, anomenada midons (que prové de l'expressió llatina meus dominus 'el meu senyor'), que sol ser una dona casada. Per aquest motiu, cal mantenir la relació en secret, però aquesta relació de vegades era espiada pels envejosos o maldients, els lausengièrs, que ho podien delatar al marit, anomenat gilós. (gelós) .







Els principals gèneres de la poesia trobadoresca són:
- La cançó, que serveix per expressar l'amor envers una dama.
- L’alba, que expressa l'enuig dels enamorats que han passat la nit junts i s'han de separar quan surt el sol.
- La pastorel·la, que narra el diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
- La dansa,que és un tipus de composició per ser ballada.
- La tençó,que és un debat poètic entre dos trobadors.
- El plany, que expressa el lament fúnebre per la mort d'una persona, generalment el senyor que protegia el trobador .
- El sirvents, que serveix com a atac personal o per exposar idees.

L'obra dels trobadors ens ha arribat gràcies als cançoners, unes antologies de poesia provençal ordenades per gèneres o per autors i on de vegades hi ha també la notació musical de les composicions. Alguns d'aquests cançoners van acompanyats d'una breu biografia del trobador (anomenada vida), gràcies a la qual tenim informació sobre la seva personalitat, la seva condició familiar, etc., tot i que sovint amb les informacions històriques hi ha barrejats elements fantàstics”.








b.1. De què parlen les poesies trobadoresques? De quin tema?

b.2 Relaciona els trobadors i els joglars amb les característiques que els defineixen.
TROBADOR JOGLAR


compon la música
transmet i interpreta l’obra
persona d’extracció popular
escriu l’obra
pertany al cercle nobiliari








b.3. A qui s'adrecen els poemes ?








b.4.En quina llengua s'escriuen?

b. 5.Situem cronològicament la poesia trobadoresca






b.6 Feu una llista dels noms de 10 trobadors catalans





b.7. La literatura trobadoresca va produir diferents gèneres segons les característiques formals i el tema de què tractaven els poemes. Relacioneu cada gènere amb la seva definició.







Gèneres Definició
1. Poema que descriu els sentiments dels amants que han de separar-se en fer-se de dia.
2. Composició destinada a ser ballada i on intervenen solista i cor, que executa el refrany.
3. Poema dialogat que conta la trobada entre un cavaller enamorat d’ una pastora i l’objecte del seu amor.
4. Cant de tristesa i lloança a la mort d’una persona.
5. Composició que expressa els sentiments amorosos d’un trobador i una dama noble.
6. Poesia moralitzadora d’ atac personal o de propaganda ideològica.
7. Debat poètic entre dos trobadors.

b8. Les poesies dels trobadors podien estar escrites en tres estils diferents. Expliqueu-los:
- trobar leu
- trobar ric
- trobar clus






b9. Qui eren les trobairitz? Digueu el nom d’una i copia un dels seus versos. El seu llenguatge era “leu” , “ric” o “clus”?





c) El text següent correspon a la llegenda del cor menjat, que apareix a la vida que acompanya, en alguns cançoners, les poesies del trobador rossellonès Guillem de Cabestany. Aquest poeta es va fer famós, precisament, per aquesta llegenda, que envolta la seva mort. Llegeix-la i contesta les preguntes que hi ha a continuació:






Guillem de Cabestany fou un cavaller de la comarca del Rosselló, que limita amb Catalunya i amb el Narbonès. Fou un home molt agradable en la persona, i molt famós en armes, cortesia i servei. I hi havia en la seva comarca una dama que es deia na Soremonda, esposa de Ramon de Castell Rosselló, que era molt noble i ric, dolent, brau, ferotge i orgullós. I Guillem de Cabestany estimava la senyora per amor, i sobre ella cantava i feia les seves cançons. I la dama, que era jove, gentil, alegre i bella, l'estimava més que res al món.














I això fou dit a Ramon de Castell Rosselló; i ell, com home irat i gelós, investigà el fet i va saber que era veritat, i va fer guardar l'esposa. I un dia, Ramon de Castell Rosselló va trobar Guillem de Cabestany que passejava amb poca companyia, i el va matar;















li va fer treure el cor del cos i li va fer tallar el cap; i va fer portar el cor a casa seva, i també el cap; i va fer rostir el cor tot posant-li pebre, i el va fer donar a menjar a la seva esposa.














I quan la dama el va haver menjat, Ramon de Castell Rosselló li digué: "Sabeu què és això que heu menjat?" I ella digué: "No, sinó que era una vianda molt bona i saborosa." I ell li digué que era el cor de Guillem de Cabestany allò que havia menjat; i, per a que ho cregués millor, va fer portar el cap davant d' ella. I quan la dona veié i sentí això, va perdre la vista i la oïda. I quan tornà en si va dir: "Senyor, m´ heu donat tan bona menja que mai més no en menjaré d'altra." I quan ell sentí això, va córrer amb la seva espasa i volgué donar-li al cap; i ella va córrer cap a un balcó i es deixà caure a baix, i així va morir.












I pel Rosselló i per tota Catalunya va córrer la nova que Guillem de Cabestany i la dona havien mort tan traïdorament i que Ramon de Castell Rosselló havia donat el cor de Guillem a menjar a la dona. Fou molta la tristor per totes les comarques; i la queixa va arribar al rei d'Aragó, que era senyor d'en Ramon de Castell Rosselló i d'en Guillem de Cabestany. I vingué a Perpinyà, al Rosselló, i va fer que en Ramon de Castell Rosselló es presentés davant d'ell; el va fer agafar i li va prendre tots els seus castells i els va fer destruir, i li va prendre tot allò que tenia, i el va posar a la presó. I després va fer recollir Guillem de Cabestany i la dama, i els va fer portar a Perpinyà i posar en un monument davant la porta de l'església; i va fer dibuixar sobre el monument com havien mort; i va ordenar que per tot el comtat del Rosselló, tots els cavallers i les dames els fessin aniversari tots els anys. I Ramon de Castell Rosselló va morir a la presó del rei.












Vídeo que representa "La llegenda del cor menjat" de mickmiel
http://www.dailymotion.com/video/xdtvtf_la-llegenda-del-cor-menjat_shortfilms
























La llegenda del cor menjat por mickmiel






C1. Et sembla que aquesta llegenda ens explica un fet que va passar realment? Quins elements et semblen reals i quins fantàstics.


C2. En aquesta llegenda apareixen els personatges i les característiques pròpies de l'amor cortès. Identifica-hi cada un d'aquests personatges i característiques.

C3. Extreu d'aquesta llegenda totes les referències geogràfiques i localitza-les en un mapa actual fet amb googlemaps.

d) Aquest poema de Bernat de Ventadorn és una de les cancons més famoses de tota la lírica trobadoresca. Aquí tens les dues primeres estrofes traduïdes al català. L1egeix-lo i contesta les preguntes que hi ha a continuació.









Quan veig l'alosa aletejar
joiosa al raig matinador,
com defalleix i es deixa anar,
que el cor li vessa de dolçor,
5 tan gran enveja m'ha copsat
d'aquell ocell que veig joiós,
que em meravell que el cor, dardat
pel gran desig, no en resti fos.

10 Ai las, que poc en sé, d'amar,
tant que me'n creia sabedor!
Perque d'amar no em puc estar
la qui no sap raó d'amor.
Roba el meu cor, que és fur malvat,
15 i el cor del món i el seu, tots dos,
i fuig, deixant-me en soledat,
desigs ardents, cor.anhelós.
BERNAT DE VENTADORN, Quan veig l'alosa aletejar

D1.Compara la situació del poeta amb el que fa i el que sent l'alosa a la primera estrofa.

D2. Creus que la dama correspon a l'amor que el trobador sent per ella? En quins versos es veu?


E. Ara elaboreu una auca de la vida de Guillem de Cabestany. Si voleu podeu consultar http//www.rodolins.cat/ o a .http://www.rimas.es/ Podeu dibuixar les vinyetes o bé extreure imatges d’ Internet. Al peu de cada vinyeta heu d’escriure rodolins, és a dir, dos versos apariats amb rima.. En tot cas sempre ha de ser múltiple de quatre.











F. Escolta Guillem de Berguedà, "Cançoneta leu e plana" interpretada per Francesc Ribera (Titot) a la web Música de Poetes de la UOC

http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=116&titol=703
I

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de Mon Marques,
del traichor de Mataplana
5 q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

II

Marques, ben aion las peiras
a Melgur depres Someiras,
10 on perdetz de las denz tres:
no i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques...

III

15 Del bratz no·us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe·l nervi vos estendes.
20 A, Marques, Marques, Marques...

IV

Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
gardar se deu totas ves
25 qon qe·z an; an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques...

V

Marques, ben es fols qui·s vana
30 c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques...

Traducció al català:
I: Cançoneta lleu i plana,/ lleugereta, no gens ufana,/ faré sobre el meu Marquès,/ el traïdor de Mataplana/ que és farcit i ple d'engany./ Ah, Marquès, Marquès, Marquès,/ d'engany sou farcit i ple! [altres versions: Ah Marquès, Marquès, Marquès, tan farcit d’engany i obès!]

II: Marquès, beneïdes les pedres/ de Melgur, prop de Someires,/ on vau perdre tres de les dents:/ això no ha fet cap mal [=no en tingueren dany(les pedres)], car les primeres/ [encara] són allà i no s'hi nota gens./ Ah, Marquès...

III: Al vostre braç no dono el preu d'una figa [=el vostre braç no val res],/ que sembla cabiró de biga/ i el porteu mal estès [=arronsat];/ [bé] caldria ortiga [=caldria frega d’ortiga]/ que el nervi us estirés./ Ah, Marquès...

IV: Marquès, qui de vós es refia/ no té amor ni companyia:/ ha de vigilar sempre/ vagi com vagi: [que] vagi [amb vós] amb claror de [a ple] dia/ [i] de nit que no vagi de cap manera amb vós./ Ah, Marquès...

V: Marquès, ben foll és qui es vana/ de fer migdiada amb vós/ sense bragues de cordovà;/ i mai fill de cristiana/ no introduí costum pitjor./ Ah, Marquès...







RESPON:






- El poema és de versos heptasíl·labs. Ara bé: quins fenòmens fonètics es donen en els versos 18 i 22 que expliquen que siguin de set síl·labes?






- Quins són els defectes i vicis que Guillem de Berguedà atribueix a Ponç de Mataplana?


- A quin gènere pertany aquesta estrofa ? Justifica la teva resposta.

- A qui dedica el vers el trobador ? Qui era aquest senyor?

- Creus que té rima ?

- Quina serà la tornada d’aquesta estrofa ?

Escolta aquesta altra cançó interpretada per Titot de la web Música de Poetes de la UOC. Justifica a quin gènere pertanyen i explica què diu sintèticament:

Canto plorant, ple de tristor - Guillem de Berguedà – Titot

http://www.goear.com/listen/d98ef3e/canto-plorant-ple-de-tristor-guillem-de-berguedagrave-titot






























- A quin gènere pertany aquesta estrofa ? Justifica la teva resposta.

- A qui dedica el vers el trobador ? Qui era aquest senyor? Què diu d'ell?

- De què s'empenedeix?



Per saber-ne més:





La literatura medieval. vídeo pujat per segonaoportunitat
http://www.youtube.com/watch?v=YzqpRTCo5j4



Literatura catalana a l'Edat Mitjana. Vídeo de Cris50






http://www.youtube.com/watch?v=2tMT5r8Qjdw

ELS TROBADORS


LLETRA. LITERATURA CATALANA A INTERNET. ELS TROBADORS.
MÉS POEMES MUSICATS.
Música de Poetes. Poemes musicats:
- Guillem de Berguedà: Tinc cançó començada, Mal fet va fer el bisbe d'Urgell, Cançoneta lleu i plana, Cantaré perquè em complau,
http://lletra.uoc.edu/ca/els-trobadors-multi#multimadia13575

GUILLEM DE BERGUEDÀ. Escolta els seus poemes. http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=116







•LES TROBAIRITZ pàgina de Lletra sobre aquest tema





http://lletra.uoc.edu/ca/tema/les-trobairitz

• CAMINS DE TROBAR. TARASCA. Edu365. 46min.
"Tarasca" recorda la figura dels trobadors durant els segles XII i XIII, que en les seves cançons parlaven de l'amor cortès. El programa inclou les actuacions de diversos músics que interpreten cançons trobadoresques.






http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56874

• MESTRES DE TROBAR. TARASCA. Edu365. 46min.
"Tarasca" es trasllada a l'època en què va néixer la música trobadoresca i repassa la figura i les composicions de diversos trobadors occitans i catalans, com Raimbaut de Vaqueiras, Raimon de Miraval o Guillem de Berguedà. A principis del segle XIII, l'amor cortès, caracteritzat per la passió envers la dama, es va estendre per la terra dels trobadors.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56318&p_ex=mestres%20de%20trobar

• TERRA DE TROBADORS Edu3. 64min.
"Tarasca" fa un repàs exhaustiu a la història dels trobadors occitans i mostra com sonaven les seves composicions. El reportatge comença a Muret on, l'any 1213, va tenir lloc la batalla en què va ser ferit de mort el rei Pere I el Catòlic pels croats de Simó de Montfort. L'exèrcit aliat va sofrir una gran derrota que, per als catalans, va suposar la fi d'un suposat estat catalanooccità. Tot el que es coneix de la música en els primers dies de l'Europa cristiana comença per l'Església. Els trobadors van substituir l'amor diví per l'amor a la dona, i el llatí, per la llengua mundana, l'occità. A Sant Marçal de Llemotges, es practicaven dos estils de música polifònica: un d'estil sil•làbic i un altre de l'"organum", portador del primer sistema de mesura dels temps musicals. El primer trobador de qui es conserven composicions poètiques és Guillem IX d'Aquitània. Més endavant, els trobadors de la segona generació, cap al 1150, van fundar l'amor cortès contra l'amor realista cavalleresc dels grans senyors.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56316

• LITERATURA. PARAULES D'AMOR. Autor/a: Pere Puértolas, Marta Puig, Elisenda Puig, Anna Pujol, M. Josep Simó. Edu365. 40 min.
Recurs interactiu que tracta de la lírica, dels trobadors i dels gèneres de la literatura trobadoresca: la cançó, el sirventès, l'alba, la pastorel•la, el plany i l'albada. S'hi estudia la mètrica dels versos en català. Textos de Ausiàs March -Cant a Teresa-, Miquel Martí i Pol -Estimada Marta- Josep Romeu -Sonets- i Pierre Ronsard -Sonnets pour Hélène-. Activitats d'autoavaluació per a la pràctica dels continguts de la unitat.
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paraules/index.htm











• ENTRE LA PLOMA I L'ESPASA. Miquel Alonso. Xtec. (SÍ)

Pàgina que recull informació sobre Guillem de Berguedà (vida, obra i textos), els trobadors (origen, procedència social, gèneres i estils que conrearen i trobadors catalans). També presenta les composicions i alguns poemes breus amb comentaris i interpretacions per ajudar a entendre millor els textos.
http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/

• AUCA DELS TROBADORS. Joan Vilamala. http://www.auques.cat/tot.php?auca=trobadors

• LLETRA. LITERATURA CATALANA A INTERNET. ELS TROBADORS. (sí)
Qui eren? L'amor cortès. textos.
http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors



LLETRA. LITERATURA CATALANA A INTERNET. ELS TROBADORS. (sí)
Pàgina de Lletra que enllaça amb la web Música de Poetes. Poemes musicats:
- Guillem de Berguedà: Tinc cançó començada, Mal fet va fer el bisbe d'Urgell, Cançoneta lleu i plana, Cantaré perquè em complau,
http://lletra.uoc.edu/ca/els-trobadors-multi#multimadia13575







GUILLEM DE BERGUEDÀ. Escolta els seus poemes. http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Poeta?autor=116
• LES TROBAIRITZ pàgina de Lletra sobre aquest tema http://lletra.uoc.edu/ca/tema/les-trobairitz

• CAMINS DE TROBAR. TARASCA. Edu365. 46min.
"Tarasca" recorda la figura dels trobadors durant els segles XII i XIII, que en les seves cançons parlaven de l'amor cortès. El programa inclou les actuacions de diversos músics que interpreten cançons trobadoresques. http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56874

• MESTRES DE TROBAR. TARASCA. Edu365. 46min.
"Tarasca" es trasllada a l'època en què va néixer la música trobadoresca i repassa la figura i les composicions de diversos trobadors occitans i catalans, com Raimbaut de Vaqueiras, Raimon de Miraval o Guillem de Berguedà. A principis del segle XIII, l'amor cortès, caracteritzat per la passió envers la dama, es va estendre per la terra dels trobadors.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56318&p_ex=mestres%20de%20trobar

• TERRA DE TROBADORS Edu3. 64min.
"Tarasca" fa un repàs exhaustiu a la història dels trobadors occitans i mostra com sonaven les seves composicions. El reportatge comença a Muret on, l'any 1213, va tenir lloc la batalla en què va ser ferit de mort el rei Pere I el Catòlic pels croats de Simó de Montfort. L'exèrcit aliat va sofrir una gran derrota que, per als catalans, va suposar la fi d'un suposat estat catalanooccità. Tot el que es coneix de la música en els primers dies de l'Europa cristiana comença per l'Església. Els trobadors van substituir l'amor diví per l'amor a la dona, i el llatí, per la llengua mundana, l'occità. A Sant Marçal de Llemotges, es practicaven dos estils de música polifònica: un d'estil sil•làbic i un altre de l'"organum", portador del primer sistema de mesura dels temps musicals. El primer trobador de qui es conserven composicions poètiques és Guillem IX d'Aquitània. Més endavant, els trobadors de la segona generació, cap al 1150, van fundar l'amor cortès contra l'amor realista cavalleresc dels grans senyors.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=56316

• LITERATURA. PARAULES D'AMOR. Autor/a: Pere Puértolas, Marta Puig, Elisenda Puig, Anna Pujol, M. Josep Simó. Edu365. 40 min.
Recurs interactiu que tracta de la lírica, dels trobadors i dels gèneres de la literatura trobadoresca: la cançó, el sirventès, l'alba, la pastorel•la, el plany i l'albada. S'hi estudia la mètrica dels versos en català. Textos de Ausiàs March -Cant a Teresa-, Miquel Martí i Pol -Estimada Marta- Josep Romeu -Sonets- i Pierre Ronsard -Sonnets pour Hélène-. Activitats d'autoavaluació per a la pràctica dels continguts de la unitat.
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paraules/index.htm


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada