diumenge, 2 d’octubre de 2011

JORDI DE SANT JORDI. S. XV





Jordi de Sant Jordi



La poesia catalana dels segles XIV i XV és encara una poesia influïda per la lírica trobadoresca. Tot i que s'ha agafat la data del 1300 per donar per acabat aquest tipus de lírica i a partir d'aquesta data ja no s'utilitza el terme trobador sinó el de poeta, les normes poètiques, els temes i la llengua provençal es van mantenir bé fins a Ausias March (1397-1459), el primer poeta que escriu ja completament en català i que manifesta una voluntat decidida de trencar amb la influència provençal. De totes maneres, al llarg d'aquests segles, com que els poetes ja no dominen prou bé el provençal, la llengua poètica es va catalanitzant. Els principals poetes d'aquesta època són: Jaume i Pere March (oncle i pare d'Ausiàs March respectivament), Gilabert de Próixita, Andreu Febrer i ]ordi de Sant ]ordi.


Vida





No se saben gaires coses de la vida d'aquest poeta. Va néixer a finals del segle XIV a València. Pertanyia a la petita noblesa valenciana i estigué al servei del rei Alfons el Magnànim, el qual el nomenà cavaller. Igual com altres poetes coetanis, com Andreu Febrer i Ausiàs March, participà en les campanyes militars d'aquest rei per conquerir les illes de Sardenya i Còrsega. Quan lluitava amb les tropes del rei Alfons el Magnànim a Nàpols, l'any 1423, l'italià Francesco Sforza el va fer presoner juntament amb altres cavallers aragonesos, catalans i valencians. Morí encara jove, el 1424 o 1425, al voltant dels trenta anys.







Alfons el Magnànim


Francesco Sforza






Obra



Jordi de Sant Jordi és un poeta important d'aquest moment de transició que viu la poesia catalana entre el segles XIV i X'V. És un dels darrers poetes que va musicar les seves poesies, com els antics trobadors, cosa que en el seu temps ja era poc freqüent. El seu cançoner consta de divuit composicions, entre les quals destaca Presoner,un dels seus millors poemes i el més sincer, ja que ens parla en un to molt emotiu de la situació real d'empresonament viscuda pel poeta a Nàpols. El poema va adreçat al seu senyor, el rei Alfons, a qui demana que l'alliberi d'aquesta situació angoixosa. Altres composicions seves són els estramps, o versos sense rima, on lloa la bellesa de la dama estimada. És considerat el poeta més original, íntim i sensible dels poetes anteriors a Ausiàs March.


La suau tristor és una característica de la seva lírica, plena de comiats angoixosos i tendres, de sospirs i d’evocacions en somni, amb enyorament i melangia. Aquesta tònica amorosa, essencialment trobadoresca, de tant en tant adquireix uns lleugers matisos de novetat, quan el poeta recorre a expressions i recursos retòrics presos de la lírica italiana de Petrarca, que aleshores començava a difondre’s entre els poetes catalans. Tanmateix, apareix vinculat a la vella tradició dels trobadors.

La seva llengua és encara un català en el qual són abundosos els provençalismes lèxics i de flexió, però sobre una base que sembla fonamentalment catalana.


J. Llegeix les estrofes següents del poema intitulat Presoner.

Desert d’amichs, de bens e de senyor,
en estrany loch y en stranya contrada,
luny de tot be, fart d’enuig e tristor,
ma voluntat e pensa caytivada,
me trop del tot en mal poder sotsmes,
no vey algu que de me s’aja cura,
e soy guardats, enclos, ferrats e pres,
de que·n fau grat a ma trista ventura.
Eu hay vist temps que no·m plasia res,
ara·m content de ço qui·m fay tristura,
e los grillons laugers ara preu mes
qu’en lo passat la bella brodadura.
Fortuna vey qu’a mostrat son voler
sus me, volent qu’en tal punt vengut sia;
però no·m cur, pus ay fayt mon dever
ab tots los bons qu·em trob en companyia.
Car prench conort de com suy presoner
per mon senyor, servint tant com podia,
d’armes sobrat e per major poder,
no per defaut gens de cavalleria.
E prench conort quan no puch conquerir
haver en res sens que treball no senta,
mas d’altra part cuyt de tristor morir
com vey que·l mon del revers se contenta.

Tots aquests mals no·m son res de sofrir
en esguart d’u qui al cor me destenta
e·m fay tot jorn d’esperança partir:
com no vey res que·ns avans d’una spenta
en acunçar nostre desliuramen,
e mes que vey ço que·ns demana Sforça,
que no sofrir algu rahonamen,
de que langueix ma virtut e ma força.
Per que no say ni vey res al presen
que·m puixe dar en valor d’una scorça,
mas Deu tot sol, de qui prench fundamen
e de qui fiu, hi·b qui mon cor c’esforça;
e d’altra part del bon rey liberal,
qui·m socorrech per gentilesa granda,
lo qui·ns ha mes del tot en aquest mal,
que’ell me·n traura, car soy jus sa comanda.
Tornada
Rey virtuos, mon senyor natural,
tots al present no·us fem altra demanda,
mas que·us recort que vostra sanch reyal
may defalli al qui fos de sa banda.

I Privat d’amics, de béns i de senyor, en un lloc estrany i en un país estranger, lluny de tot bé, fart d’enuig i de tristesa, la meva voluntat i el meu pensament en captiveri, em trobo sotmès del tot a un mal poder, no veig ningú que tingui cura de mi, i estic vigilat, tancat, encadenat i pres, cosa que haig d’agrair a la meva trista sort.


II He vist temps en què no em plaïa res; ara m’acontento d’allò que em fa tristesa, i ara considero més lleugers els grillons que en el passat les belles robes brodades. Veig que la Fortuna ha mostrat la seva voluntat sobre mi volent que hagi arribat fins en aquest punt; però no em preocupa, ja que he fet el meu deure amb tots els bons amb qui em trobo en companyia.



III Car em consolo del fet que sóc presoner pel meu senyor, servint-lo tant com podia, superat per les armes i per un major poder, no pas per cap mancament de cavalleria. I em consolo quan no puc aconseguir posseir res sense treball, però d’altra banda estic a punt de morir de tristesa quan veig que el món s’acontenta amb el contrari.



IV Tots aquests mals no em costen gens de sofrir en comparació d’un que em trasbalsa el cor i que em fa apartar contínuament de l’esperança: el fet de no veure res que em faci avançar ni una empenta en procurar el nostre alliberament, i més, quan veig el que ens demana Sforça, que no atén a raons, per la qual cosa defalleixen la meva virtut i la meva força.



V Per això no sé ni veig res per ara que em pugui afavorir ni en el valor d’una escorça,* sinó tan sols Déu, en qui prenc fonament i de qui em fio, i amb qui el meu cor es conforta; i d’altra banda el bon rei liberal, que em va socórrer per la seva gran gentilesa, el qual ens ha posat del tot en aquest mal, i ell me’n traurà, ja que estic sota el seu comandament.



Tornada
VI Rei virtuós, mon senyor natural, tots ara no us fem altra demanda, sinó que recordeu com la vostra sang reial mai no va decebre a qui fos dels seus.

Jordi DE SANT JORDI, Presoner


Manuscrit del poema Presoner,
escrit a la presó de Napols.

Activitats:
1.Aquest poema de Jordi de Sant Jordi està escrit en català medieval amb alguns
provençalismes.




a) A quin fet de la vida del poeta fa referencia aquesta composició?
b) A partir del que ens diu a la primera estrofa, en quina situació creus que es troba el
poeta?



c) A la segona estrofa hi ha una oposició temps passat / temps present. En quins versos?


d) En els quatre versos de la tornada, el poeta s'adreça al destinatari del poema. Quins mots utilitza i qui és aquest destinatari? Què li demana?


2. Aquest és el poema Estramps de Jordi de Sant Jordi. Primer, explica com expressa el poeta a la primera estrofa l'amor que sent per la dama. Segon, indica quina figura literària utilitza a la segona estrofa.



Sota el front porto la vostra bella imatge
i per això el meu cos està content nit i dia,
ja que, tornant a mirar la molt bella figura
de la vostra faç, me n'ha quedat l'mpremta
que ni la mort acoseguirà esborrar
sinó que, quan ja seré fra d'aquest món,
aquells que portaran el cos al sepulcre
sobre l meva faç veuran el vostre signe.
Així com l'infant quan mira un retaule
i, contemplant la pintura amb imatges
amb el seu cor net, no l'en poden apartar
-tant és el plaer que li produeix l'or del voltant-
el mateix m'esdevé davant lamorós cercle
del vostre cos, que de tants béns s'adorna
que, mentre el veig, el contemplo més que si fos Déu:
tant de goig tinc per l'amor que em penetra!







Jordi de Sant Jordi













3. En el poema següent, Jordi de Sant Jordi tracta l'enamorament i els símptomes de l'amor en forma de debat entre el cor, els ulls i el pensament sobre qui dels tres és primer a enamorar-se, Llegeix el poema i fes les activitats que tens a continuació.


1
Una persona gentil ha enamorat tant el meu cor, els meus ulls i el meu
fidel pensament, que nit i dia esta n en gran debat sobre quin d'ells l'amarà;
amb primacia, i veig que cada un d'ells és tan erices que el saber no em
val per posar-hi remei. Vegeu com ella m'ha posat en un joc tal que la
meva pobra persona no ho podrà suportar


Vilaweb TV. Els cantautors reciten Jordi de Sant Jordi
- Roger Mas recita 'Deserts d'amics'
http://www.vilaweb.tv/?video=6913

- Vídeo del youtube pujat per caperutxa- 'desert d'amics'. Raimon


- Lídia Pujol recita 'Passió amoris secundum Ovidium'
http://www.vilaweb.tv/?video=6915

- Anna Roig recita 'Enyorament, enuig, dolor i desig'
http://www.vilaweb.tv/?video=6916

-Mariona Sagarra recita 'Una dona gentil m'ha enamorat tant'
http://www.vilaweb.tv/?video=6918

- Josep Tero recita 'Els enuigs'
http://www.vilaweb.tv/?video=6919


- Poema d'opòsits de Jordi de Sant Jordi a música de poetes
http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=456&titol=22

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada