dimecres, 23 de novembre de 2011

MÀRIUS TORRES. DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT.




COMENTARI DE POEMES


1. DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT...

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir,
freda, de tan pura.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara.
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal...

I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.




Setembre 1936



VOCABULARI

-GUAL - (DIEC)
gual 1 1 m. [GL] [LC] [GG] Indret d’un riu en què l’aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè s’hi pugui passar caminant. Prop de can Molins hi ha un gual: allí podem travessar la riera. Passar un riu a gual. 1 2 m. [GG] Paratge del mar on es pot fondejar. 2 m. [OP] [AQ] Depressió feta a la calçada, d’una carretera o d’un carrer, per a conduir l’aigua de pluja.

Aquest riu pot fer referència a la mitologia clàssica, d'aquí la nau sense rems, timó ni vela, la nau de la vida del poeta que creua el riu que uneix el món dels vius i el dels morts.
El riu Estígia (o Estige o Éstige o Estix) (en griego: Στύξ , Stux, que significa "odi") a la mitologia grega constituïa el límit entre la tierra i el món dels morts, l'Hades, al que envoltava nou vegades.Popularment es creia que les ànimes dels difunts podien creuar l'Estígia en una nau guiada a vegades pre Caront i a vegades per Flegies. Quan arribaven a l'inframon, les ànimes rebien un premi o un càstig en funció de la vida que havien dut quan eren vius, de manera similar a l'Antic Egipte.

- LLIM
llim 1 m. [GL] Fang relliscós. 2 m. [LC] [GL] En granulometria, roca detrítica de gra molt fi, comprès entre 1/16 i 1/256 mil·límetres.



- LLAST


Llast: m. Pedres, trossos de ferro, sorra, etc., que es posen al fons de la nau, per donar-li una major estabilitat.
- Àngel: (en sentit bíblic) missatger.
- Sembrat de sal: (en sentit bíblic): inutilitat, fa referència a l'esterilitat del sòl sembrat. Res no pot tornar a créixer en una terra plena de sal. Inutilitat de sembrar i treballar un lloc on no hi pot haver vida com el seu futur.


Estat d’ànim del poeta.Aquest poema pertany al món personal i íntim del poeta, Màrius Torres hi tracta el tema de la mort. El poeta fa una invocació a la mort en un moment desesperançat: “el meu futur està sembrat de sal” o “Tinc peresa de viure demà encara“. Però no és tracta d’una poesia on la desesperança hi juga un paper finalitzador, com ho mostra el mot “gairebé” del penúltim vers del poema.



Diversos factors, com ara la crisi moral que pateix el poeta la tardor de 1936, la tensió que hi ha al Sanatori entre els partidaris de cada bàndol, l’allistament del seu germà a la columna “Macià-Companys”, o la seva inactivitat a causa de la malaltia, configuren un context de neguits i angúnies que propicien poesies d’aquesta temàtica.




Tema: La mort



El poeta fa una invocació a la mort en un moment desesperançat: “el meu futur està sembrat de sal” o “Tinc peresa de viure demà encara“. Però no és tracta d’una poesia on la desesperança hi juga un paper finalitzador, com ho mostra el mot “gairebé” del penúltim vers del poema.




Fixeu-vos que el verb “morir” i derivats hi apareixen 6 vegades o el mot “dolor” 3 vegades.



Poema format per 5 estrofes de 5 versos cadascuna menys les dues últimes, la primera de 4 i l'altre de 2. En les tres primeres estrofes trobem versos d'art major i menor. La seva mètrica està composta per versos alexandrins amb hemístiquis i cesura (6+6).


"dolç àngel de la Mort" personificació
“dolç àngel” sinestèsia: l’adjectiu dolç fa referència al gust no a un àngel.
“tenebra clara” oxímoron (contraposició)
“terra amarada de plors” prosopopeia (personificació)



Ús dels adverbis de temps: ara, ahir, futur, encara, demà.



Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val A 12 (6+6) masc.
que vinguis ara. b 4 fem.
Ara no temo gens el teu bes glacial, A 12 (6 + 6) masc.
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara B 12 (6+6) fem.
de més enllà del gual. A 6 masc.
Dels sofriments passats tinc l’ànima madura C 12 (6+6) fem.
per ben morir. d 4 masc.
Tot allò que he estimat únicament perdura C 12 (6+6) fem.
en el meu cor, com una despulla de l’ahir, D 13 (4+9) fem.
freda, de tan pura. c 5 fem.
Del llim d’aquesta terra amarada de plors E 12 (6+6) masc.
el meu anhel es desarrela. F 8 fem.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç E 12 (6+6) masc.
en una nau sense timó, ni rems, ni vela, F 12 (8+4) fem.
ni llast de records! e 5 masc.
I tot el meu futur està sembrat de sal! A 12 (6+6) masc.
Tinc peresa de viure demà encara... B 10 fem.
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara, B 12 (6+6) fem.
el dolor que m’espera em fa mal... A 9 masc.


Activitats Com un foc invisible. Ed. 62.


a)"Dolç àngel de la Mort..." és un punt d'inflexió en la "història poètica" de Màrius Torres: assenyala el pas del "metge que fa versos" al naixement del poeta líric. És, a la vegada, l'elegia emblemàtica que enceta el llarg camí del seu diàleg amb la Mort. Busca les característiques de l'elegia i relaciona-les amb el poema. Fixa't també en l'estructura i en l'ús dels adverbis "ara, ahir, demà". És significatiu l'ordre en què apareixen? Com es relacionen amb el tema? Per què l'ara torna a repetir-se cap al final del poema? I els adverbis "encara i gairebé", quin matís hi aporten?



b) Digues per què a la Mort- amb majúscula- l'anomena "dolç àngel". Mira en un diccionari de símbols (Cirlot, 1992) la interpretació simbòlica de la figura de l'àngel i explica el sentit que li dóna Màrius Torres. Explica el significat de "tenebra clara" -busca què és un oxímoron-, "més enllà del gual"- pensa en la metàfora del riu-, "del llim d'aquesta terra" - relaciona-ho amb el relat bíblic de la creació- i "sembrat de sal"- escriu les diverses connotacions simbòliques de la sal.



c) Relaciona els aspectes formals amb el contingut. Metre i rima (compte, que en alguns versos hi ha cesura femenina) i digues quin ritme dóna a la poesia la polimetria i els encavallaments. Analitza la funció de les exclamacions i dels punts suspensius, de la personificació i del polisíndeton final.



d) Comenta les imatges visuals amb què el jo líric expressa "el desig de fusió" i la serenitat davant, la pròpia mort.



e) Quin és el substantiu més repetit del poema? Escriu, com a conclusió general, quin és el tema de la poesia.



f) La poesia té uns referents genèrics que permeten una identificació de l'estat d'ànim del jo líric amb el del lector. Enumera en quines situacions vitals i estats d'ànim ens hi podríem veure identificats.


"La mort en una accepció doble: privada i comunitària, personal i de tribu.



Torres conviu, per la seva malaltia, amb una mort virtual, acceptada des de l’assossec i el domini espiritual. Condemnat a esgarrapar-li temps a un compte enrere fatal, el poeta renuncia a l’alfabet del crit, de l’agonia, i a l’altaveu tràgic: a «Dolç Àngel de la mort», la mort és un trànsit lleu, un ritual de pas volàtil, l’ingrés indolor en un regne incorpori; fins i tot anestèsia contra «el dolor que es prepara», medicina pal·liativa per al patiment de l’endemà. Torres recorre, ara i adés, a procediments discursius que en suavitzin la cruesa: oxímorons («tenebra clara»); antítesis i contrapunts amb referents benignes, que comuniquin vida (la primavera incipient de «Febrer»; imatges angèliques; tocs cromàtics, com «l’atzur», que connota infinit i, per tant, vida eterna); expressions pertanyents al camp semàntic de la blanesa i la bondat («notemo», «ben morir»: notem la positivació, gràcies als adverbis, d’accions negatives).




Avinença amb la mort que comporta conformitat amb el sofriment diari. Torres s’imposa l’obligació moral d’acatar el dolor. Perquè entomar-lo, no renegar-ne, pressuposa una fe en un ésser transcendent, per ben poques entranyes que mostri envers els seus baldats fills mortals. Calvari i mort afirmen Déu. D’aquí ve que, a «Sé que hauré d’oblidar...», l’hora suprema es concebi com un pont entre dos idiomes, l’humà i el diví: «Però jo vull fugir d’aquests mots on morim / i somiar la llengua d’una major naixença. » Una confiança ben maragalliana, la d’accedir, per la via de la finitud, a la resurrecció còsmica: «Sia’m la mort una major naixença!», així s’acaba el Cant espiritual de Maragall.



La gravetat d’una lamentació com la de "dolç àngel de la Mort" perd vigor per l’efecte sedant de l’adjectiu «dolç» o per l’acceptació tranquil·la, sense escarafalls dramàtics, del destí personal. Abans al·ludíem a la malenconia. Un timbre que, al marge d’esdevenir una constant en Torres, domina l’atmosfera crepuscular d’«Abendlied», plena de tòpics simbolistes: tardor, capvespre, boira, música, perfum de flors mig marcides, ombres blaves, colors rosats i moradencs; clima a joc amb l’ànima del jo líric, al fons de la qual hi ha (notem-hi la vaguetat, la volguda indefinició) «alguna cosa que, com el món, s’apaga» a la callada, en secret".



Guia de lectura. Antologia poètica de Màrius Torres. Enric Martín



L'oxímoron és una figura retòrica que consisteix en la presentació consecutiva de paraules que tenen significats que s'exclouen mútuament.





SIGNIFICAT DE LA SAL


La sal



“¿No sabes vosotros que Jehová Dios de Israel dio elreino a David sobre Israel para siempre, a el y a sus hijos, bajo pacto de sal?”La sal es símbolo de perpetuidad. La sal sellaba un pacto para siempre.
La sal también fue usada por el Espíritu Santo a través del profeta Eliseo par sanar las aguas: “Y saliendo el a los manantiales de lasaguas, echo dentro la sal, y dijo: Así ha dicho Jehová: yo sane esta agua y noabr mas en ellas muerte ni enfermedad. Y fueron sanas las aguas hasta hoy,conforme a la palabra que hablo Eliseo.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada