dijous, 24 de novembre de 2011

MÀRIUS TORRES:QUAN SIGUI LA MEVA ÀNIMA LA CORDA D'UN LLAÜT...






Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt
per sempre igual i tensa
i que el destí no em pugui arrencar, decebut,
sinó una sola nota, invariable, immensa.
Una nota molt greu i molt constant. Vençut
no sigui mai el clau que tiba i que defensa
la viva pulcritud
de la vibració d'una corda ben tensa.

Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda
que vibra malament!
Amb un ritme feixuc, engavanyat i lent,
àtona, corrompuda,
corda desafinada, la meva ànima ment.
Quants cops l'hauria volgut muda
per no sentir la música falsa del seu accent!

Senyor, ¿Tu no voldries
reblar les torques dels meus extrems afeblits
perquè mai no s'afluixin les meves melodies?
Jo vull ésser constant en els plors i en els crits,
i cantar sempre igual, ignorant les follies,
els dalers, els neguits,
el corb que sobrevola l'estepa dels meus dies…
Jo vull ésser com tu, o corda que diries
que sempre et polsen uns mateixos dits.

Gener del 1937


VOCABULARI



-llaüt 1 m. [MU] [LC] Instrument músic de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes. 2 m. [TRA] Llagut .



- clau 7 f. [MU] Clavilla 1 2 .



El poema es pot dividir en tres parts:




- vs 1-8. Comparació de la seva ànima amb un llaüt. Desitja sempre estar bé d'ànim com un llaüt amb les cordes ben tensades i iguals, en un equilibri interior. I que el destí, tots els fets externs no puguin desanimar-lo.




- vs 9-15 El poeta es queixa que sovint és com una corda fluixa i vençuda que vibra malament, sovint se sent derrotat, no troba les forces per recuperar-se aviat i fer front a les adversitats de la vida. Vibra "amb un ritme feixuc, engavanyat i lent".


"Quants cops l'hauria volgut muda per no sentir la música falsa del seu accent". No vol sentir més les seves veus interiors que sempre són negatives, les vol callades, vol que no hi siguin.




- vs 16-final. Fa una imprecació a Déu, li demana que l'ajudi a fer que les seves cordes estiguin sempre tenses, que el seu estat d'ànim sigui bo, que sigui prou fort per acarar les tristeses i les penes. Vol ignorar les coses dolentes de la seva vida i època. Vol tenir un equilibri personal, una harmonia en el caràcter. Tenir les alegries i les dificultats sota control.




Mètrica:


versos anisosil·làbics en disposició lliure (de 6, 12,14). Rima consonant. Alterna rima masculina i femenina. AbABABaB CdDcDCD eFEFEfEEF




Imatge corda=ànima, metàfora musical: ritme feixuc, melodies, plors, crits, el corb que sobrevola l'estepa dels meus dies- les dificultats, la negror, la desolació de la seva vida.


Jo poètic. Jo
ACTIVITATS
1. «Que sigui la meva ànima ... » és una estança on el jo poètic comunica un canvi d'estat anímic respecte a «Dolc ángel de la Mort. .. ». Gairebé en sembla una continuació: un acaba i l'altre cornença amb la paraula ànima. Quin canvi anímic s'ha produït? L'altre tret bàsic del poema és la música, tan essencial en la poesia de Torres. Aquí la fa servir com a recurs metafòric, comparatiu: ànima=corda. Vés resseguint la metaforització fixant-te sobretot en l'adjectivació -especialment en els qualificatius de corda- i digues que connoten aquests adjectius, quin clima traspuen, quins contrastos provoquen. Per què utilitza tantes enumeracions? I per què creus que ha triat la corda d'un llaüt i no d'un altre instrument? Busca'n alguna imatge i digues què et suggereix.

a) Resumeix breument quin és el desig, la realitat i el prec que exposa el jo líric. Notes com s'hi adeqüen els temps verbals? Quin paper atorga a la intervenció

divina? Per què usa tant el pronom fort jo i els possessius?

b) Comenta la imatge visual del vers «el corb que sobrevola l'estepa dels meus dies...». Què et suggereix! Podríem relacionar-la amb algun pla o escena cinematogràfica? A quin estat anímic ens trasllada?

c) Les estances són estrofes d' origen italià, amb versos anisosil·làbics en disposició lliure. Fes el metre i la rima de la poesia «Estança», una elegia -no inclosa en cap de les tries poètiques que va fer Marius T orres- escrita dos mesos més tard que el «Dolç àngel...» i inspirada en la temença que el seu germà mori al front.

Cada un dels moments que passen d'esquitllentes
pot ser el de la teva mort.
La guerra és lluny; i les notícies són tan lentes,
tan muda la veu de la sort ...
Les teves llàgrimes calentes,
són encara per tu, o ja pel teu record?

d) Ampliació. Busca informació sobre el poeta alemany Friedrich Holderlin i escriu les coincidències de Torres amb el poema «A la mare terra» del llibre Himnes (trad. Manuel Carbonell).

Canto al lloc d'una comunitat oberta.
Així una corda, com polsada
per mans que exulten a l'assaig,
vibra al començament. Però joiós, el cap el mestre
tot seguit acota greu
sobre l'arpa i les notes
se li disposen i s'eleven,
una munió, i alhora sona al toc
de Qui desvetlla i ple, com el mar, s'alça
interminable enlaire el núvol d'harmonia.

Com un foc invisible... antologia poètica. Màrius Torres. Ed. 62


Vídeo de l'Institut Gabriel Ferrater de Reus

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada