diumenge, 13 de novembre de 2011

NOVES INDICACIONS DE LES PROVES DE LES PAU

Lectures prescriptives de Literatura catalana per a les PAU 2012 Pàgina 1 de 1
19/11/2010

LITERATURA CATALANA (2012)



L’estructura de l’examen i els criteris generals d’avaluació de Literatura Catalana de les PAU 2012 seran els mateixos de les convocatòries anteriors. D’altra part, aquesta guia de lectura té un caràcter simplement orientatiu.


Lectures prescriptives (Promoció 2010-2112)


1. Maria Rosa, d’Àngel Guimerà


De la tragèdia romàntica al drama realista: l’evolució del teatre guimeranià. Romanticisme i realisme a Maria Rosa. La progressió dramàtica: el doble conflicte (social / passional) altern, l’equilibri intensitat / distensió escèniques. La complexitat psicològica de Maria Rosa i Marçal. Els ressons tràgics: el destí, els elements premonitoris, els personatges secundaris en funció de cor. El vincle simbòlic vi - sang vessada. La síntesi entre el registre col·loquial i l’expressió poètica.


2. Visions & Cants, de Joan Maragall



Maragall com a escriptor modernista. Estructura de Visions & Cants. Passat i eternitat a les "Visions". L'ús maragallià del passat historicollegendari. La funció del paisatge. Ibsen i Carlyle en el pensament de Maragall. La influència de Nietzsche. El pas de l'any a "Intermezzo". Nacionalisme i vitalisme als "Cants". La complexitat del sentiment religiós.



3. Antologia, de Màrius Torres



La generació de la República (o del 36). La tradició postsimbolista. El rigor tècnic: varietat i preferències mètriques i estròfiques. Una poètica del transcendent: l’aspiració a l’ Absolut, el record i el somni, l’acceptació de l’ordre còsmic i el dolor, la mort, l’amor, la reflexió sobre l’art i la poesia. Les peces cíviques. La música i el món natural La configuració d’una imatgeria recurrent. Intimisme, al·legoria, depuració, anticol·loquialisme.


4. Antígona, de Salvador Espriu.

El mite d’Antígona en l’antiguitat clàssica. Antígona i el teatre contemporani: Bertolt Brecht i Jean Anouilh. Antígona en el teatre català. Salvador Espriu i les dues versions d’Antígona. Estructura i personatges principals. La progressió dramàtica. Característiques morals i polítiques de l’enfrontament Creont-Antígona. .Anàlisi i significació de la figura del Lúcid Conseller. Dissolució del destí i responsabilitat. La pietat i el perdó. Significació d’Antigona en la postguerra espanyola. L’aportació específica d’Espriu al mite d’Antígona. Altres mites en el teatre d’Espriu: Esther i Fedra.


5. Cròniques de la veritat oculta, de Pere Calders


Els contes de Cròniques de la veritat oculta en el context t de la narrativa catalana de postguerra. Situació de l’obra en el conjunt de la producció de Calders. Definició i codificació de la realitat. Vida quotidiana i estabilitat inicial. Personatges i caricatura. La reiteració de motius literaris. La irrupció inversemblant i/o extraordinària. Models de fets extraordinaris i/o inversemblants. El codi acceptat o transgredit. Les limitacions de l’home com a limitacions del món. La veritat veritable.


6. Quadern d’Aram, de M. Àngels Anglada


Els cicles narratius d’ Anglada. La relació amb El violí d’ Auschwitz. El perspectivisme: veus múltiples, diversitat de materials compositius. El paratext i la intertextualitat. Entre el testimoniatge històric i el relat iniciàtic. El genocidi i l’èxode, la supervivència, la identitat, la memòria i l’oblit, la pèrdua d’innocència i el paradís, maduració com a temes. Vahé, figura in absentia: la necessitat de bellesa i la poesia. Els leitmotiv simbòlics: roses, mar, terra porpra. La prosa lírica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada