divendres, 2 de desembre de 2011

MÀRIUS TORRES.

Activitats de Com un foc invisible. Ed. 62.



7. Cançó a Mahalta: «Corren les nostres ànimes…»
http://perso.wanadoo.es/lipmic/Poecat/torres.htm#Can%C3%A7%C3%B3%20a%20Mahalta

CANÇÓ A MAHALTA

Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.


No podem acostar les nostres vides calmes:
ens separa una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres, grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau



i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Març 1937

7. «Cançó a Mahalta» és un bon exemple de perfecta simbiosi entre forma i contingut poètics i de com a partir d'un antic tòpic amb ressons de Jorge Manrique (nuestras vidas son los ríos / que van a dar en la mar, / que es el morir»), s'expressen uns nous temes amb unes formes noves. Explica el tema de la poesia comparant el desenvolupament de l'al·legoria dels «rius paral·lels» que van «de la font a la mar» -el cicle total i permanent de l'aigua- amb «les nostres ànimes». Fixa't en els aspectes compartits per les ànimes que fan «el mateix camí» --demostratius, possessius ... - i en els elements que els separen. On i quan es produirà la seva unió?

a) Sota una aparença de simplicitat el poema fa servir uns treballats recursos formals. Analitza'n els més importants, relacionant-los sempre amb el tema: pots insistir en els paral·lelismes i les simetries, en com l'alexandrí imposa un ritme calmós, en l'absència d'encavallaments, en com l'asíndeton i les cesures de la tercera estrofa provoquen una sensació de desordre, d'extraviament «en els meandres», de com juga amb la fonètica del «sento, com si em seguís, el teu batec suau» o la possible homofonia -volguda?- «de la mar» /l'amar, etc.


b) Interpreta els versos «ens separa una terra de xiprers i de palmes» i «meandres, grocs de lliris, verds de pau». Quina «terra» metafòrica els separa? I els meandres, també els hem d'interpretar simbòlicament?

c) Ja saps que Mahalta és el nom emblemàtic sota del qual s'amaga la destinatària del poema, Mercè Figueras. Feu un debat sobre els possibles orígens del nom (vegeu «Estudi preliminar» i poseu exemples d'altres poetes importants que també hagin poetitzat noms reals.


d) Escolta la versió musical del poema feta per Lluís Llach. (CD Poetes o http://www.musicadepoetes.cat/). Creus que el to, el ritme, l'adaptació musical... s'adiu amb el poema de Torres?

e) Ampliació. Llegeix les dues «Cançons a Mahalta» que comencen «Com la boirina ... » i «Com una aigua tranquil·la ... » (
http://pv2.sbd.udl.es/vLlibres/webmarius/index_1024.asp ).
Comenta les qualitats principals que el poeta atribueix a Mahalta. Observa «el dibuix» que fa la forma estròfica de cadascuna.




8. Lorelei
http://www.escriptors.cat/autors/torresm/pagina.php?id_sec=2906


LORELEI



Arrelada en la carn i en els somnis. Tan clara,
que tu sola tenies uns límits en l'impur
aiguabarreig dels meus deliris, foc obscur
de sarments oloroses, fumejant com una ara
dins meu!

Deia la Nit: –¿No sents la meva pau?
Vine, ja deslliurat del desig que t'irrita,
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau.–

I deia el Mar: –¿No sents el meu cos que s'exalta,
més profund en la joia sonora del combat?
Inquiet en la fosca, vivament agitat
igual que un llit d'amor…

–Negre mar, Nit més alta,
ja no vull ésser fort ni vull ésser feliç!
O somni ¿què m'importa la febre amb què m'enganyes
si a l'ombra tremolosa de les seves pestanyes
trobo la rosa pàl·lida i amarga d'un somrís?

Com una lira ronca, per la pluja de plata
feien càlids arpegis les llargues mans del vent.
¿Què salvava les roses al jardí? Mortament,
les branques s'agitaven, dolorosa sonata

sobre els vidres glaçats i rígids de foscor.
La nit era tot música. Les finestres obertes
portaven, de les vastes avingudes desertes,
aquella olor de terra del vent de la tardor,

sobre la teva veu, pàl·lida, tenebrosa,
com, d'un foc d'agonies, un riu de vida fosa…
Mories poc a poc, i et tornaves, cantant,
una ombra que tenia la forma del teu cant.

Juny del 1937 / Octubre del 1938


8. «Lorelei» planteja un tema poc habitual en Torres: la presència, en l'interlor del jo líric (<



a) Fixa't en el títol i l'epígraf. Cerca informació sobre la llegenda d'origen germànic de Lorelei, tan tractada per poetes i músics romàntics, i llegeix el poema d'«Annabel Lee» de Poe (http://ca.wikipedia.org/wiki/Annabel_Lee), del qual Màrius Torres extreu els versos de l'epígraf. Després de la lectura, poseu en comú la manera com creieu que el poeta tractarà el tema de l'amor i la mort a Lorelei.


La famosa llegenda germànica de Loreley. La roca d'aquest nom, a una corba del Rhin, prop St. Goarshausen, és segons la llegenda el lloc des d'on se suicidà una jove rossa bellíssima per causes amoroses, i convertida en sirena feia naufragar els navegants amb el seu cant encisador.

ANNABEL LEE Edgar Allan Poe (traducció catalana de Xavier Benguerel)
http://www.basar.cat/?s=sortir on es pot escoltar i baixar mp3 (on es referència a la web http://www.urv.cat/universitat/unitats_administratives/publicacions/cataleg/89/deupoemes-universals -que té un enllaç per descarregarse un pdf del llibre Deu poemes universals-)




Fa molts i molts anys,
En un regne a prop del mar,
Hi vivia una donzella coneguda
Amb el nom d’Annabel Lee;
I aquesta donzella no vivia amb un altre pensament
Que no fos estimar i ser estimada per mi.




Jo era un nen i ella era una nena,
En aquell regne a prop del mar:
Però nosaltres ens estimàvem amb un amor que era més que amor,
Jo i la meva Annabel Lee;
Amb un amor que els serafins alats del cel
Ens envejaven a ella i a mi.




I aquesta va ser la raó per la qual, fa temps,
En aquell regne a prop del mar,
Un vent va sortir d’un núvol, i va refredar
La meva bella Annabel Lee;
Per això els parents del seu llinatge van venir
I van prendre-me-la,
Per silenciar-la en un sepulcre
En aquell regne a prop del mar.




Els àngels, que no eren ni la meitat de feliços al cel,
Ens van envejar a ella i a mi
—Sí!—; aquesta va ser la raó per la qual (com tots els homes saben,
En aquell regne a prop del mar)
El vent va sortir d’un núvol a la nit,
I va refredar i assassinar la meva Annabel Lee.


Però el nostre amor era molt més fort que l’amor
Dels que eren més grans que nosaltres
— I més savis—
I cap dels àngels de dalt del cel,
Ni dels dimonis de sota del mar,
Podrà mai separar la meva ànima de l’ànima
De la bella Annabel Lee.



Perquè la lluna mai brilla sense portar-me somnis
De la bella Annabel Lee;
I les estrelles mai resplendeixen sense que vegi els ulls brillants
De la bella Annabel Lee;
I per això, tota la nit, la passo al costat
De la meva estimada, de la meva estimada, de la meva vida i de la meva esposa,
En el seu sepulcre a prop del mar,
En la seva tomba a la riba del mar.





b) Observa l'estructura del poema; quantes parts diries que té? En quines parts presenta la creació de la figura femenina i la seva desaparició? Quina funció té el diàleg entre el Mar i la Nit i el jo líric? Quina informació aporta el vocatiu «o somni» sobre l'experiència amorosa del poema?
En els tres quartets finals, fixa't en l'ambientació visual i, sobretot, auditiva.


c) Digues en quin ambient se situa la desaparició de la imatge femenina sorgida dels deliris del jo líric. Cerca elements iconogràfics d'ambients similars.



d) Què et suggereix l'adverbi «mortarnent»? Consideres que els adjectius «pàl·lida», «tenebrosa», preparen el camí cap a la desaparició de la figura femenina? Com imagines el pas de la vida a la mort de la dona cantada?



e) Ampliació. Busca els poemes «Lorelei» de Gabriel Ferrater (Teoria dels cossos) i de Palau i Fabre (Poemes de l'alquimista). Quins aspectes del mite aprofiten?



LORELEI
La música de l’aigua
com la dona més blanca.
Per què la meva barca
segueix aquest paratge?
No hi ha prou matinada
en el meu cor, prou aire
per fer-me respirable
aquesta veu estranya.


Josep Palau i Fabre



LORELEI
Sé molt bé tot el que vol dir
que em trobi tan content.
Un instant del passat estiu
no se me’n va del pensament.
Les pedres tèbies de lluna,
i a l’herba frisa un vent de mar.
Per una escala que s’enruna
pugen ella i un embriac.
La noia amb blue-jeans es proposa
tenir bondat per l’home incert.
No fuig de veure’s en l’ull de boira
ni burla el pas que es perd.
Ara la mena un seny d’ofrena:
li han dit sempre que l’ofegués.
I això, tota soleta,
la noia meva ho ha fet.


Gabriel Ferrater



f) Ampliació. Visiona el vídeo http://www.llibrevell.cat/wp/annabel-lee-radio-futura/ Valora la versió del poema de Poe, amb les imatges i la música. Consideres que algunes imatges d'aquest vídeo es poden relacionar amb el poema Lorelei?








"Venus" de Màrius Torres
A en Jaume Elias

Assenyala'm, si et plau, el meu camí
amb el teu gest mutilat i diví...

¿Vers on? Senyora d'una terra morta,
mires, cruel, amb un somriure antic
aquest temps, massa vell per ser-te amic,
perquè saps que dels dos ets la mes forta.

Tu, que només ets bella! Marbre groc,
no sollat per les llàgrimes ni el foc.


Màrius Torres (Agost, 1933 / octubre, 1938)

9. «Venus» podria ser un exemple de com l'emoció sentida es fa paraula i meditació poètica. No deixa de ser irónic que el jo líric demani a una estàtua de «gest mutilat i diví», «Senyora d'una terra morta» que mira «cruel, amb un somriure antic» -l'art és cruel i diví, sagrat?- que li assenyali el camí. Raona si hi ha en el poema la resposta a aquest «¿Vers on?» Pot tenir relació amb el fet que l'art és un mitjà per assolir una aspiració inabastable? Creus que la contemplació de la bellesa d'aquest marbre «no sollat per les llàgrimes ni el foc», en contrastar-lo amb «aquest temps» nostre, feble, ens transmet la reflexió sobre la contingència humana? Quin sentiment deixa el poema en el lector? És significatiu que l'escultura sigui de la deessa Venus?


a) Busca imatges d'escultures de Venus i tria la que s'adiu més a la descripció que en fa Torres.


b) El poema té una forma estròfica que en podríem dir «circular» o «capicua». Mira com esta relacionada amb el contingut. Quin ritme imposen els apariats? Fes-ne el metre i la rima.





10. Entre l’herba i els núvols. Tannkes
http://www.viasona.cat/grup/xavier-ribalta/la-ciutat-llunyana/entre-l-herba-i-els-nuvols-tankes (en aquesta pàg. falta un trocet de poema de la nit)

ENTRE L’HERBA I ELS NÚVOLS (tankes)


EL DIA

Que vives semblen
entre l'herba i els núvols
les ombres fràgils!
El vent les esbarria;
la boira les apaga.

A la finestra
de la meva enyorança
els miosotis
es marceixen de veure
sempre el mateix paisatge.

UN ARBRE

Vius entre l'aire.
De nit vas de la terra
a les estrelles.
Quan seràs mort, encara
faràs créixer una flama!

L'AMOR

El teu nom omple
de sol els braços trèmuls
dels qui t'acullen.
En mi, la seva joia
fa una claror de lluna.

Pel teu somriure,
calma llacuna, vaga
la Malfiança.
Com la vela molt rígida
d'una barca molt lenta...

¿Com la tristesa
cor endins és tan dolça?
És com seria
una alegria, feble
-si no fossin les llàgrimes.


LA NIT


Illa que flotesen
un mar de silenci
-cor meu en vetlla!
Nit suau, els teus passos
pesen i me l'enfonsen.

Còdol anònim
sota una onada d’ombra...
Oh, desarrela’m
de l’alvèol d’argila,
aigua d’estrelles altes!

A la llacuna
la nit sembla més àvida
d’ombres, de gèrmens.
L’aigua bat en silenci;
la meva ànima és aigua.

Jo somniava
rossinyols, caderneres...
Ocell que cantes,
ara que no somnio,
¿com has pogut trobar-me?

Com la falena
ve de lluny a la flama,
els ulls atònits
ee la meva esperança
es cremen en la fosca.

LA MORT

Fulles del trèmol,
qui tingués com vosaltres
en la ribera
un viure tan sensible,
una mort tan secreta.


Com els somriures
sobre un mirall hermètic,
la Primavera
llisca sobre les tombes
però no pot entrar-hi.


ATZAROLA

Flor de recança,
atzarosa, atzarola.
Tot just esclates,
i el vent fa dels teus pètals
ales de papallona.


ROSA

Com si em diguessis
mentre t'esfulla l'aire:
-Morir és tan fàcil!
I tot en mi et contesta:
-Tan fàcil a una rosa!

1938

10. Les tankes «Entre l'herba i els núvols» són un gènere poètic d'origen japonés que a Màrius Torres li arriba a través de la influència de Carles Riba. El títol del recull, agafat de la primera tanka de «El dia» --«Que vives semblen / entre l'herba i els núvols / les ombres fràgils>> -ja n'insinua el to i el contingut posteriors: l'home (ombra viva i fràgil) se situa en un paisatge que va de la terra, de l'herba (connotacions de contacte fecund i feliç), als núvols (connotacions de les més altes aspiracions i belleses humanes). Per mitjà d'imatges i símbols visuals contenen les principals preocupacions temàtiques de la poesia de Torres. Quina tanka t'agrada més? Intenta assenyalar-ne els motius concrets.


a) Analitza quina de les dues tankes següents, que Carles Riba -dins Tannkas del retorn- va dedicar a Màrius Torres quan va morir, s'adapta més al llenguatge i als temes torressians. Es parla sovint de Torres com del «poeta de l'esperança»: amb quines metàfores expressa Riba aquesta virtud.

XLV

POETA MORT
M.T.
Sempre darrera


els ocells invisibles
de l'esperanca,
¿fins on ha anat aquesta

vegada, que no torna?

XLVI


POETA MORT
M.T.

Partí, a penes
més dolçament -no ploris-

que no haurien
mai gosat retenir-lo
les teves mans lleugeres.

b) Ampliació. Crea una tanka. Pots fer variacions formals i de contingut -com en la tanka de Jordi Casals- o pots partir d'un model establert --com la d'Albert Jané- i fer-ne una imitació. Intenta descriure un moment efímer, un instant contemplat. Si no saps per on començar, imita l'estructura d'«Un arbre» i amb tres frases i en segona persona descriu el vol d'un ocell, l'aigua del riu, una taca d'oli en un toll, etc.


Que lluny que es veuen
entre alzines i roures
les roses fràgils!
El vent les despentina,

la boira les amaga ...
(Albert Jané, «El dia»)

Com un adagio
que esgarria l'escuma

del temps que fina
l'home somou la vida
i escriu literatura.
(Jordi Casals, El son distret)

e) Ampliació. L'haiku és un altre gènere poètic d'origen japonès. Consta de tres versos de 5/7/5 síl·labes: en els dos primers hi ha una descripció i en l'últim la síntesi, la resposta. Si t'hi fixes veuràs que correspon a la primera part d'una tanka i que també té, però d'una manera molt més concisa, un to el·líptic, apel·lacions inconcluses, preguntes, punts suspensius... , una senzillesa que intenta redescobrir la màgia i la meravella que habita la quotidianitat. Un dels grans mestres de l'haiku és Matsuo Basho. Busca'n informació i copia'n els dos haikus que més t'agradin. El seu haiku més citat és aquest:

La bassa vella
Una granota hi salta ...

Xarbot de l'aigua!
(versió de M. Desclot)

d) «El dia». Quins són els versos que ens presenten el caràcter vulnerable de l'home?


e) «Un arbre». De les moltes significacions que té en la literatura la simbologia de l'arbre, digues quina trobem en el poema. Si interpretéssim aquesta tanka com una mena de divisa de M. Torres, quins serien els seus lemes? Extreu-los de cada una de les tres oracions. Fixa't també en el «parentiu» de la tanka amb el títol del recull i en els matisos que aporten l'adverbi «encara», el tuteig i l'exclamació final.

f) «L'amor». Com en «Un arbre», el tuteig implica diàleg, presència de la primera persona i intimitat i confiança en la segona -en aquesta tanka expressa la confiança en l'amor. Explica el sentit de cada estrofa fixant-te, sobretot: en la primera, en què vol dir que l'alegria de l'amor en mi «fa una claror de lluna»; en la segona, en què ens comuniquen els mots i el clima melangiós -<> trencats per la Malfiança que vaga «com la vela molt rígida»; i en la tercera, en quina és la resposta a la pregunta sobre la tristesa condicionada pel «si no fossin les llàgrimes», en com les antítesis sinestèsiques -tristesa dolça/alegria feble- ens traslladen el sentiment general del poema -de joia i tristesa indefinibles.

g) «La nit». És el poema més extens de tota la sèrie. El jo líric -<>-, somia i la seva esperança, «com la falena», es «crema en la fosca». Qui és aquest ocell que canta?

h) «La mort». En la primera estrofa el jo líric expressa el desig de tenir «un viure tan sensible / una mort tan secreta» com les «fulles del trèmol». Quines són les connotacions de fulla i de trèmol? En la segona, què vol dir que «la Primavera / llisca sobre les tombes, / però no pot entrar-hi»?

i) «Atzarola». Potser és la tanka que més s'acosta a la imatgeria i sensibilitat -l'atenció als elements més humils de la natura- de les tankes orientals, on són abundants els motius florals i, sobretot, les papallones, Fixa't en la seva bellesa plàstica -si busques una imatge d'atzarola veuràs que les seves fulles tenen forma de papallona!- i digues quin sentiment ens vol transmetre. Opina si el joc paranomàsic -atzarosa atzarola-ens ajuda a recrear-lo.


j) «Rosa». El diàleg entre el jo líric i la rosa és un correlat objectiu de la dificultat i el desig d'acceptar la mort com un esdeveniment «natural», «intrascendent». Però el jo no ho sent així: com expressa el poema, amb un cert dramatisme, la resistència a la mort?



11. Couperin, a l’hivern
http://literaris2009.blogspot.com/2010/02/couperin-lhivern.html

COUPERIN A L’HIVERN

Com un cel blanc, damunt els arbres adormits,els encongeix les branques,una mica de fred a les puntes dels ditsens fa veure les tecles més blanques.

Però en la febre pàl·lida dels teus palmells infants,ni freda ni porugala música comença, i et salta, entre les mans,un ocell que palpita i que juga.

Màgic ocell! L’hivern, vençut pel seu encís,fa tres passes enrera.Quan mor, amb el silenci jo torno, més feliçde més lluny que d’una primavera.


11. «Couperin, a l'hivern» comença situant-nos com a espectadors d'un concert de música del compositor en el marc de l'hivern. Fixa't en el retrat hivernal -el predomini del blanc: «cel», «tecles», «pàl·lida», «palmell», i l'encongiment pel fred- i el seu contrast -«però>>- amb la vivesa de la música que, en ple hivern, fa feliç el jo líric com en «una primavera». Marca les tres parts del poema relacionant-les amb les persones gramaticals i amb els tres moments del concert: la presentació del «paisatge» musical, la creació musical i el resultat de l'actuació. Comenta també la metàfora música = «Màgic ocell» i el fet que siguin uns «palmells infants» qui hi «juguin».

a) Fes el metre dels versos i digues per què la seva polimetria s'adequa al tema.

b) Ampliació. Estableix les coincidències i les diferències amb el poema de Joan Maragall «Havent sentit Beethoven» (http://www.xtec.catlrecursos/catala/ maragall/cloenda.htm).

HAVENT SENTIT BEETHOVEN
PER MIECIO HORZOWZKY, INFANT


Has tornat a ensenyar-me la puresa.
Del tot jo no l’havia desapresa
( no del tot, criatura, no del tot);
però ara, als meus anys, la saviesa
de tornar a ésser nin, amb la riquesa
de tot lo món a dintre, jo l’he entesa
per tes mans, criatura, per ton cor.


Amb aquella innocència que el tenien
tes mans de nin, el cor d’aquell gegant!
El gros aucell, en mans de xic infant,
debatia ses ales poderoses:
somreies retenint-lo entre tes mans...
Ha volat; i abaixant el front, commoses,
totes les dones s’han tornat formoses
i tots els homes s’han tornat germans.


Joan Maragall



12. Un altre abril
http://literaris2009.blogspot.com/2010/02/un-altre-abril_23.html

Un altre abril.

Com una aigua secreta – que, ben lluny dels camins,
a cap gest de Narcís no farà de sepulcre,
inútil als conreus, als llavis, als jardins,
oposant a la llum que ella no porta a dins
la fredor d’una làmina silenciosa i pulcra,

és la meva tristesa. Ample mirall fidel
per on el mon rellisca amb menys de pes que una ombra
entre jo i aquest altre gran mirall paral·lel
del cel, on es destrien, cadascun un anhel
els núvols, els ocells, les ànimes sens nombre.

Com una aigua secreta canvia el seu color
amb el reflex que l’aura dóna a l’instant que passa
blava, els matins d’hivern, de glaç en fusió,
groga i plena de somnis els vespres de tardor,
i els migdies d’estiu enlluernada i lassa;

ara, a la primavera, quan l’hivern és blau,
hi ha una llum igual al paisatge en ella.
Les llunyanies d’or saben secrets de pau,
I el capaltard arriba amb un bleix tan suau
que fóra cada llàgrima la imatge d’una estrella

en una aigua secreta. Un torb, però, nomes,
faria buida i orba la seva pregonesa
tèrbola, sota cels terribles i propers...

Abril que fas florir les roses i els llorers,
Dóna dies ben clars a la meva tristesa!



12. «Un altre abril» té dos grans referents metafòrics: l'aigua secreta (leitmotiv anafòric) i el mirall. Explica com es relacionen amb el sentiment de tristesa i quin canvi es produeix «ara, a la primavera» i «al capaltard». Recorda la simbologia i les connotacions de l'aigua en les poesies de Torres -per exemple, «la meva ànima és aigua», diu la tanka de «La nit»-, i que el mes d'abril, segons la tradició popular, és el mes de l'aigua. Cap al final del poema -com en la tanka «L'amor»: «calma llacuna / vaga la Malfiança>>-, davant l'amenaça d'un «torb», vent del nord impetuós pirinenc que arremolina la neu i fa minvar la visibilitat, el jo líric demana a l'abril que li doni dies clars.

a) Fes un breu resum de tres línies, com a màxirn, del tema fent servir alguns versos significatius del text, amb una mínima adaptació, si cal.



b) Ja saps que la rima és fonètica i que, malgrat que Màrius Torres pertanyia al català occidental, la seva rima segueix la pronunciació oriental. Assenyala les rimes concretes en què no hi ha coincidència fonètica entre el dialecte oriental i l'occidental.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada