dimarts, 6 de desembre de 2011

PREGUNTES DE LES PAUU DE MÀRIUS TORRES


1. En el poema intitulat «El combat dels poetes», Màrius Torres mostra una «poètica» amb una al·legoria bastant expressiva. Aquest procediment és habitual en la sevamanera d’escriure. Quina és aquesta al·legoria per a referir-se als poetes? Desglosseu-la i comenteu-la. Assenyaleu també dues al·legories que empri en el conjunt la seva obra poètica.
[2 punts
]


SOLUCIÓ


1. L’alumne/a ha de comentar la figura l’arquer o el sagitari damnat com l’al·legoria que expressa l’esforç de la creació, la recerca d’objectius llunyans del present ─la projecció conscient cap al futur─ i la inutilitat “del cel de la glòria”. Pot subratllar l’esperit bèl·lic subjacent ─projectils i la força dels punys─ molt d’acord amb el clima de la guerra civil ─època en què és escrit. Altres al·legories són l’arbre de la mort, els rius paral·lels, els pelegrins, la corda del llaüt ...
Cadascun d’aquests dos aspectes serà valorat amb 1 punt.
Es pot valorar, també, la inclusió d’altres punts, a banda dels esmentats, sempre que hi tinguin relació i n’estigui ben argumentada la incorporació. La puntuació, en tot cas, no excedirà mai els 2 punts que val la pregunta.



2. Comenteu el poema següent, de Màrius Torres. Tingueu en compte, sobretot, els
aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):
a) el tema;
b) la importància del moment històric en què és escrit;
c) la forma estròfica i la funció que té.
[3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs]


PELEGRINS
No ens aturem als temples on altres pelegrins
arriben al llindar de la teva presència.
No volem la teva ombra; volem la teva essència,
Pare de l’infinit que tots portem a dins.


Ell s’emporti aquests cors que no fan resistència
a buscar-te, invisible com l’aire dels camins.
Perquè sabem qui som, o Terme dels destins,
et sentim sobretot en la nostra impotència.

Sabem que en aquest món no arribarem a Tu.
Però l’ardent impuls de la fe que se’ns enduu
més enllà dels altars, dels claustres i les aules,

murmura en la nuesa del nostre temple intern
un himne que és un eco del teu silenci etern
—o Tu que ets més enllà de les nostres paraules!
1939


SOLUCIÓ


2. Els tres punts corresponents al contingut es poden assignar si l’alumne/a tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes (1 punt per cadascun), és a dir, si:
a) comenta que es tracta d’un dels poemes més marcadament religiosos de tota l’obra poètica de Màrius Torres i que té com a tema la impossibilitat d’expressar amb les paraules la realitat de Déu, i del qual deriva una religió entesa com a recerca interior de la divinitat;
b) si subratllar que el poema és escrit el 1939 i que, a més, respon a una religiositat diferent de la catòlica oficial; una religiositat que el poeta va conèixer ─i que ell va fer evolucionar d’una manera molt personal─ en l’entorn familiar, adepte a la metapsíquica, i de tradició republicana i catalanista; un entorn que va tenir un pes indubtable en la Catalunya autònoma dels anys trenta del segle XX, sobretot mitjançant al figura d’Humbert Torres, metge i polític. Aquesta família haurà d’exiliar-se el 1939, en el moment de la victòria franquista;
c) si indica que la tria estròfica del sonet alexandrí es deu a la voluntat de donar claredat i amplitud expressiva, sense renunciar a la contenció de la forma tancada i a la musicalitat de la rima, en un poema en què es tracta un tema essencial per a Màrius
Torres.
Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts assignats al contingut.



3. Després d’haver llegit i estudiat l’obra poètica de Màrius Torres, comenteu el fragment següent, extret d’un article del poeta intitulat «Veritats sobre els jocs florals», publicat el 1936 al periòdic L’Ideal. Relacioneu-lo amb la manera que té de concebre la poesia, amb els temes que explora el poeta i amb l’actitud que adopta respecte de la poesia i la vida.
[3 punts]
Hi ha molta gent que creu encara que un poeta és un senyor que col·lecciona flors i violes i englantines i que, quan en sap molt, el proclamen Mestre en Gai Saber. Temps enrere, això devia ser gairebé cert. Però avui és rodonament fals. La poesia moderna, millor es diria la poesia autèntica, no té res a fer en un escenari.


SOLUCIÓ

3. L’alumne/a ha de fer un exercici de síntesi i explicar, en primer lloc, que Màrius Torres es distancia elegantment dels poetes de la Renaixença i dels Jocs Florals –entre els quals Jacint Verdaguer o Àngel Guimerà i que se situa en la línia de poetes del simbolisme –Baudelaire– i del post simbolisme –Carles Riba. L’alumne/a ha de fer constar amb claredat que la teoria poètica i la mateixa poesia de Màrius Torres s’oposen radicalment a la poesia declamatòria romàntica o post romàntica que té en els Jocs Florals la manifestació més característica i espectacular (1’5 punts). Altrament, la poesia de Màrius –sobretot en la producció més ambiciosa i madura, de la qual són exemples molt destacats “Dolç àngel de la mort”, “Paraules de la nit” o “Pelegrins”– és un camí cap a la lírica essencial, un camí constant cap al temple interior; un camí que es vincula a una ètica personal en què la música, la transcendència i el catalanisme republicà són fonamentals (1’5 punts).
Si l’alumne/a complementa la seva resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüestió no explicitada estrictament en l’enunciat, però que hi és tanmateix pertinent, se li pot assignar per aquest concepte fins a 1 punt, amb el benentès que la puntuació global de la pregunta no sobrepassarà els 3 punts.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada