diumenge, 26 de febrer de 2012

ÀNGEL GUIMERÀ



ÀNGEL GUIMERÀ
Fins a la segona meitat del segle XIX no es consolida el teatre en català, gràcies a les obres de Frederic Soler i, sobretot, d'Àngel Guimerà. Si Verdaguer va ser el gran poeta català de la Renaixença, Guimerà en serà el gran dramaturg. Guimerà va portar el teatre català al màxim nivell de qualitat i, igual que Verdaguer, la seva obra va ser coneguda internacionalment. Traduïts a diferents llengües, els sus drames s'han representat a diversos països d'Europa i Amèrica i, fins i tot, de dues de les seves obres, "Terra Baixa" i "Maria Rosa", s'han fet versions cinematogràfiques. Guimerà ha esdevingut un clàssic del teatre català.
VIDA
Va n´´eixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife, de mare canària i pare català. La seva formaci´´o inicial a l'illa va ser completament en castellà. La llengua catalana l'aprendria a partir dels 8 anys, quan es va traslladar amb la seva fam´´ilia a Catalunya i es van instal·lar al Vendrell, la vila paterna. L'any 1870 se'n va anar a viure a Barcelona, on va entrar en contacte amb el moviment de la Renaixença. Tot i que començà escrivint poesia, va ser com a dramaturg que aconsegu´´i gran èxit i prestigi popular. Una sèrie de circumstàncies personals i familiars, com la de no ser originari de Catalunya, haver nascut de pares que encara no eren casats, aix´´i com un fracàs sentimental en la seva joventut, van influir en el seu caràcter i, sobretot, en la seva obra. A m´´es de l'activitat literària, Guimerà fou conegut com a activista del catalanisme pol´´itic, fet que el convert´´i en una de les personalitats m´´es notables del seu temps. El 1909 se li va fer un gran homenatge a la plaça de Catalunya, a Barcelona, i quan mor´´i, el 1924, el seu enterrament constitu´´i una gran manifestaci´´o de dol.
OBRA
Tot i que va començar tard a escriure teatre- als 34 anys-, la seva dedicaci´´o va ser llarga i plena, com ho demostren els t´´itols publicats.
La primera etapa de la seva producci´´o ´´es plenament romàntica i escriu drames històrics en vers. La primera obra ´´es Gal·la Plac´´idia (1879) però la millor d'aquesta etapa ´´es "Mar i cel" (1888). Aquesta obra, que se situa durant la primera meitat del segle XVII, narra la història d'amor impossible entre Blanca, una cristiana, i Saïd, un morisc.
A partir de 1890 s'inicia una segona etapa, en què comença a escriure drames realistes en prosa, s'aproxima al llenguatge col·loquial, situa l'acci´´o a la Catalunya contemporània i tracta problemes del moment. Tot i aquestes caracter´´istiques que donen realisme a l'obra, Guimerà encara continua amb una visi´´o del m´´on i dels homes plenament romàntica. Aquesta ´´es l'etapa de plenitud art´´istica, amb obres com "Maria Rosa" (1894), "Terra Baixa" (1896) i "La filla del mar" (1900), en què el conflicte central gira entorn de la possessi´´o amorosa.
A partir del 1900 Guimerà procura renovar el seu teatre adaptant-lo als nous corrents estètics, però no arriba a aconseguir-ho del tot. D'aqueta etapa es pot destacar "L'aranya" (1906).


ACTIVITATS
1. Aqu´´i tens un fragment de "La filla del mar" i un altre de "Mar i cel". Llegeix-los i contesta les preguntes que hi ha a continuaci´´o:
ÀGATA: No, no, que t'ho vaig a dir. Veureu que em trobo, quan hi penso, que m'estava un dia tota petita, petita, ajagudeta a la falda d'una dona: la meva mare. (Amb orgull mirant-se a tothom.) Perquè ho devia ser, ho era la meva mare! (...) De cop vaig veure sortir per darrere de la mare el cap d'un home, la cara encesa, els cabells de punta, i ens abraçà a les dues, i tot se va omplir d'un estrany terratrèmol i xiscles o gemecs, i un torrent d'aigua ens va caure a sobre, i tot se va fer negre, i rodolàrem amb aquella aigua avall, amunt, i no s´´e m´´es, i no s´´e m´´es sin´´o que em veig que m'ofego i ho somio encara. (Comentaris de tothom. Pausa). I despr´´es no s´´e com va ser que em vaig trobar balancejant-me en l'aigua tranquil·la ja, i sense por, i al mirar pel damunt meu, en lloc dels ulls de la mare, vaig veure ulls i m´´es ulls que em va semblar que amorosos me miraven com si fossin totes les mares del m´´on, que devien ´´esser les estrelles. I em vaig creure que em trobava sobre una falda que mai s'acabava com si totes les mares s'haguessin ajuntat per fer-ne una falda per a mi que cap ne tenia. I va sortir el sol, i li vaig estendre els braços, que entre la boira vaig prendre per la cara d'aquell pare meu que havia perdut i que tornava; que en tot els veia an ells trobant-me sola. I em vaig adormir dient-li al sol i al mar: Pare! Mare!
BALTASANET: Pobreta! Pobreta!
ÀGATA (plorant): M'agrada creure-m'ho que va ser aix´´is, i m'ho fantasiejo jo mateixa. (Pausa) Ah! I res m´´es: que al despertar-me em vaig trobar damunt d'aquesta platja lligada a un tros d'aquell barco perdut i voltada de mariners i de dones que somreien estranyats mirant-me i em socorrien.
BALTASANET: S´´i, s´´i. Nosaltres, nosaltres. I en aquell tros de barco hi havia sencer, ben treballat a la fusta, un cap de moro, que era el de la proa del barco a on ella anava.
ÀGATA: S´´i que ho era, s´´i.
PERE MÀRTIR: Digues: i despr´´es?
BALTASANET: Despr´´es tu et vas posar a riure, com que eres tan petita, i en acabat te vas posar a plorar, i deies coses que no s'entenien en una llengua m´´es revessa!...
ÀGATA: D'on venia jo? Quina terra era la meva? (Arronsant les espatlles pensativa.).
BALTASANET: Duies un vestit que no era d'aquesta terra, i lletres que trobàrem en trossos del barco i aquella figura de moro... No t'enfadaràs pas, veritat? Perquè tu no hi tens cap culpa... (ella fa que no famb el cap). Doncs, tot allò volia dir, segons despr´´es s'ha esbrinat, que tu havies nascut entre moros, i que es teus pares devien ser... ja ho he dit, moros.
Àngel Guimerà, La filla del mar (1900)
SAÏD: I ara escolteu, companys per sa vergonya.
Mon pare era moresc, amor sentia
a una noia cristiana, i s'un´´i amb ella
fingint sa conversi´´o; dels dos vaig nàixer.
Apar un Jesuset, la mare em deia.
Sembla un hur´´i d'herm´´os, feia mon pare.
I amb sos petons creixia, en tant confosos
versicles del Coran i de la B´´iblia,
despertant i dormint barbotejava.
Ma casa era un jard´´i de prop Val``encia:
flors a l'entorn; pertot; fins dintre l'ànima
de mos pares amants, quanta ventura!
Ella veia a Jes´´us; ell al Profeta;
i tant feliços eren, que semblava
com si haguessin fet pau en l'altra vida,
per tant amor atrets, Crist i Mahoma.
Mes la pau era sols dintre ma casa!
Lo record aqu´´i el tinc! Mon pare un vespre
a la mare abraçà, i alçant am ira
una eina del treball, eix´´i al defora.
Al fer-se jorn, trucaren. Ai! Poruga
la mare obr´´i. Qui hi ha? Crits se sentien
pertot: un cos a nostres peus llençaren,
i s'o´´i: Dona: ´´es ton marit; enterra'l!
Passaren jorns i jorns; un d'ells tot d'una
la mare em despertà: Fill meu; ja ´´es l'hora!
I, arruixant-me amb sos plors, me prengu´´e als braços.
Sols s´´e que em vaig dormir, sis anys tenia.
Gemecs me despertaren; tot lo poble
veg´´i a l'entorn a dins d'una galera,
i cendrosa la terra s'allunyava!
La mare em cobr´´i els ulls; quan altra volta
jo els obr´´i ja era nit; la mar dormia,
la fetor de la sang, ai, me tapava
i de tants presoners ni un sol ne veia!
I la mare em va dir: Los que mataren
a ton pare, traïdors, fill de ma vida,
tamb´´e a mi em mataran; de la moresca
raça que els ha enriquit, ni rastre en volen.
Sents els taurons com salten i capbussen,
farts, boteruts, jugant amb los cadavres?
Si et salvessis, mon fill, oh, venja'ns! venja'ns!
Mes, ah! De cop nos revoltà la xusma
de mariners cristians; un crit la mare
llençà de mort; volgu´´e fugir; los montres
pels cabells l'arraparen. La sang seva
(Blanca, sense adonar-se, s'enterneix i acaba per plorar)
aqu´´i em saltà. (A son rostre).
Caigu´´e, i ai! de sos braços
m'arrencaven! Mes ella m'estrenyia,
morint i tot, aquesta mà; ses ungles
m'entraven a la carn: Fill: venja'ns! venja'ns!
I els monstres l'aixecaren, i a les ones
la llençaren rient, i com surava,
venja'ns! cridant, d'un cop de rem li obriren
lo cap pel mig i s'enfonsà entre escuma!
Àngel Guimerà, Mar i cel (1888).
a) Qui ´´es el protagonista de cadascuna de les històries?
b) Què tenen en com´´u els dos fragments?
c) Hi ha alguna relaci´´o entre les històries dels protagonistes i la biografia de Guimerà?
d) Explica el t´´itol de l'obra "La filla del mar" a partir del parlament que fa l'Àgata.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada