divendres, 13 d’abril de 2012

QUADERN D'ARAM

6. Quadern d’Aram, de M. Àngels Anglada


Punts importants.
Els cicles narratius d’ Anglada. La relació amb El violí d’ Auschwitz. El perspectivisme: veus múltiples, diversitat de materials compositius. El paratext i la intertextualitat. Entre el testimoniatge històric i el relat iniciàtic. El genocidi i l’èxode, la supervivència, la identitat, la memòria i l’oblit, la pèrdua d’innocència i el paradís, maduració com a temes. Vahé, figura in absentia: la necessitat de bellesa i la poesia. Els leitmotiv simbòlics: roses, mar, terra porpra. La prosa lírica.

Obra de consulta:
- http://llenguacat.wikispaces.com/file/view/guia+de+lectura+quadern+d'aram.pdf
- http://www.lluisrius.cat/anglada/
- http://lletra.uoc.edu/ca/autor/maria-angels-anglada.pdf
https://sites.google.com/site/webquestmangelsanglada/guia-didactica
- http://www.pencatala.cat/documents/anglada.pdf
http://kyara.wikispaces.com/Maria+%C3%80ngels+Anglada
- http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/violi/escrit.htm
- http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1195/1/42275tfc.pdf
Aproximació a l'obra de Maria Àngels Anglada 
Maria-Mercè Miró (Ausa XIX, 2000)
Maria-Mercè Miró (Ausa XVII, 1999)

0. Vida i obra de M. Àngels Anglada.




Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999). Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i coneixedora del món clàssic, va traduir textos del llatí i del grec al català. Va conrear diversos gèneres com la poesia, la narrativa, la crítica literària i l'assaig literari. Va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en especial els mites grecs).Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques. De les seves obres, destaquen: Les Closes, novel·la guanyadora del premi Josep Pla 1978, Sandàlies d'escuma, premi Lletra d'Or 1985, Columnes d'hores, recull de tota la seva poesia fins l'any 1990, i, sobretot, El violí d'Auschwitz, novel·la elogiada tant per la crítica com pel públic, i Quadern d'Aram, a més d'un parell de llibres de relats sobre la mitologia grega adreçats als lectors joves. En paraules de Jaume Cabré, "Maria Àngels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic, l'Empordà i la seva estimada Grècia. És una poeta universal que fa novel·les". 


El fet que Anglada hagués cursat estudis de filologia clàssica explica la primera d’aquestes preferències. Les obres més rellevants de l’autora són les següents: 

Poesia:     

Díptic (1972)
Kyparíssia (1981)
Columnes d’hores (1990)
Arietta (1996)


Narrativa:

Les Closes (1979)
No em dic Laura (1981)
Viola d’Amore (1983)
Sandàlies d’escuma (1985)
Artemísia (1989)
L’agent del rei (1991)
El violí d’Auschwitz (1994)
Quadern d’Aram (1997)



Assaig

El mirall de Narcís (1988)
Paisatge amb poetes (1988)
Paradís amb poetes (1993)
Retalls de la vida de Grècia  i Roma (1997)



Traducció
Les germanes de Safo (1983)
DANIEL VARUJAN, Terra porpra i altres poemes (2001)



Tot i que M. Àngels Anglada va començar a escriure des de ben jove, no va publicar fins a principi dels anys setanta; de fet, fou a partir de 1979, quan va rebre el premi Josep Pla per la novel·la Les Closes, que començà a publicar de manera regular, cosa que continuà fent gairebé fins a l’any de la seva mort. Quadern d’Aram és la darrera novel·la que va publicar. 

L’obra de M. Àngels Anglada presenta algunes constants: 
· La solidaritat i la tendresa envers els éssers desvalguts. 
· La denúncia de les injustícies. · El compromís. 
· L’interès per conservar la memòria històrica. 

L’any 1994, a través de la novel·la El violí d’Auschwitz, l’autora introdueix una temàtica nova en la seva producció narrativa: el genocidi, concretament el del poble jueu a mans dels nazis. Ara bé, l’interès pel tema li venia de lluny, ja que, més de vint anys abans, Anglada havia incorporat al recull Díptic una traducció al català del poema «Auschwitz », de l’italià Salvatore Quasimodo. El mateix any en què publicà El violí d’Auschwitz, l’autora va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a tota una carrera literària. Tres anys després de l’èxit de públic aconseguit per aquesta novel·la, que fou traduïda a cinc llengües, Anglada en publicà una altra sobre el mateix tema, encara que referida en aquesta ocasió al genocidi del poble armeni que van dur a terme els turcs. Anglada va fer arribar, doncs, al gran públic el tema del genocidi armeni, com ja ho havien fet abans altres escriptors, entre els quals destaquem l’escriptor austríac Franz Werfel (1890-1945), autor de Die vierzig tage des Musa Dagh (Els quaranta dies del Musa Dagh, de 1933). Aquesta novel·la narra l’extermini del poble armeni amb un rerefons èpic, ja que també explica la resistència heroica que van oposar contra els turcs els cinc mil habitants dels poblets que hi havia prop del Musa Dagh (la muntanya de Moisès, prop de la mar Mediterrània).
1.  Els cicles narratius d’ Anglada.
L’autora va fer una classificació no cronològica per temes
En el primer volum de les Obres Completes. Narrativa, aparegut l’any 2001, les obres narratives de l’autora es presenten segons l’organització que en va fer ella mateixa poc abans de morir. Així no estan ordenades cronològicament sinó en tres cicles temàtics, més un cicle format pel conjunt de contes breus.

-    El cicle “Trio de Mitilene” comprèn les novel·les Viola d’amore, Artemísia i El violí d’Auschwitz. La voluntat de l’autora és destacar els elements fonamentals de la seva obra, en aquest cicle és la música i el món clàssic.

-    El cicle “Dues planes” conté Les Closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L’agent del rei. El denominador comú de tot aquest segon cicle és Vic i l’Empordà.

-    El cicle “Mediterrànies”, Quadern d’Aram forma part d’aquest cicle, conjuntament amb les narracions També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d’escuma. Els elements fonamentals d’aquest cicle és la Mediterrània en tota la seva extensió, des de Catalunya a Turquia, un llarg pont de mar blava, amb un pilar a cadascun dels extrems més llunyans d’aquest mar nostre.

Pot sorprendre que M. A. Anglada no inclogués dins el mateix grup El violí d’Auschwitz i Quadern d’Aram, dues obres que parlen del genocidi i que van ser escrites l’una darrere l’altra. No obstant, no són cicles tancats, ja que podem trobar referències creuades entre El Violí d’Auschwitz i Quadern d’Aram.

A través de la seva obra, Anglada fa un recorregut per la història de la cultura occidental, des dels orígens, amb les obres dedicades al món grec, fins als nostres dies, amb les obres dedicades als genocidis del segle XX. Un recorregut cronològic que s’atura també al S XV, quan la nació catalana assoleix el seu nivell d’expansió màxima. Un recorregut geogràfic que va des de Turquia fins a Catalunya, tota la Mediterrània, com a bressol de la nostra civilització. Anglada tracta els grans temes de la literatura universal. Denuncia l’actitud del gènere humà sense recrear-se en la crueltat. La mesura i la contenció són característiques indestriables de la seva literatura.


2. La relació amb El violí d’ Auschwitz



L’obra de M. Àngels Anglada presenta algunes constants:


· La solidaritat i la tendresa envers els éssers desvalguts.
· La denúncia de les injustícies.
· El compromís.
· L’interès per conservar la memòria històrica.


L’any 1994, a través de la novel·la El violí d’Auschwitz, l’autora introdueix una temàtica nova en la seva producció narrativa: el genocidi, concretament el del poble jueu a mans dels nazis. Ara bé, l’interès pel tema li venia de lluny, ja que, més de vint anys abans, Anglada havia incorporat al recull Díptic una traducció al català del poema «Auschwitz», de l’italià Salvatore Quasimodo.



Tres anys després de l’èxit de públic aconseguit per aquesta novel·la, que fou traduïda a cinc llengües, Anglada en publicà una altra sobre el mateix tema, encara que referida en aquesta ocasió al genocidi del poble armeni que van dur a terme els turcs.



Anglada va fer arribar, doncs, al gran públic el tema del genocidi armeni, com ja ho havien fet abans altres escriptors, entre els quals destaquem l’escriptor austríac Franz Werfel (1890-1945), autor de Die vierzig tage des Musa Dagh (Els quaranta dies del Musa Dagh, de 1933). Aquesta novel·la narra l’extermini del poble armeni amb un rerefons èpic, ja que també explica la resistència heroica que van oposar contra els turcs
els cinc mil habitants dels poblets que hi havia prop del Musa Dagh (la muntanya de
Moisès, prop de la mar Mediterrània). El protagonista és Gabriel Bagradian, un intel·lectual
armeni ric que, després d’haver passat molts anys fora del seu país, torna a Armènia
per lluitar contra l’invasor. La muntanya esdevindrà una fortalesa per lluitar contra
la persecució, la tortura i la fam; en definitiva, contra la negació dels drets fonamentals
de qualsevol persona. Hem citat aquesta obra perquè a Quadern d’Aram hi ha fins a
tres referències als fets del Musa Dagh: «I si, per un atzar o per voler de Déu, s’ha salvat
amb els rebels de Musa Dagh?» (pàg. 58),1 «Aram sempre em diu que, d’una manera
o altra, ell [Vahé] es devia unir als rebels de Musa Dagh per morir lluitant» (pàg.
90) i «... ha estat d’ençà que vivim a Marsella, i ens trobem entre nosaltres, els armenis,
els uns de Bitlis, altres dels voltants de Van, uns quants fugits de Musa Dagh»
(pàg. 94). En un altre moment de la novel·la, Marik recorda el paisatge de la seva terra,
concretament la muntanya Ararat: «Em recordo, això sí, de les fonts, amb l’aigua fresca
i bona de la muntanya, i del cim nevat de l’Ararat» (pàg. 136). Aquesta referència ens
du a una altra novel·la, Els fills de l’Ararat (2008), de Marc Morte. En aquest relat, Kevin
Longman, un jove escriptor nord-americà, té la intenció d’escriure un llibre que parli del
genocidi armeni. La casualitat li permet de conèixer una de les poques supervivents
del conflicte, la senyora Argopian, que li explica la història d’Araxie, una nena que es
va veure obligada a fugir per sempre de casa seva formant part d’una caravana vigilada
per oficials turcs responsables de tot un seguit de crueltats. La mateixa referència geogràfica constitueix el títol d’una pel·lícula dirigida per Atom Egoyan l’any 2002, Ararat,
que tracta el mateix tema.
Malgrat que les dues últimes novel·les de M. Àngels Anglada tracten un tema difícil i
delicat, Maria-Mercè Miró hi ha constatat algunes diferències, sobretot quant al to i a
la tècnica narrativa. El violi d’Auschwitz manté un altíssim nivell de dramatisme (s’hi expliquen les duríssimes condicions de vida en un camp d’extermini) des de l’inici fins al
final de la trama, mentre que Quadern d’Aram conté alguns elements que atenuen
la tragèdia. Per altra banda, la diversitat de narradors que intervenen en la darrera
novel·la és un altre element que cal tenir en compte.
Un dels personatges més importants de Quadern d’Aram, Vahé, va ser construït a partir
de la figura del poeta armeni Daniel Varujan, de qui Anglada, conjuntament amb
Maria Ohannesion, va publicar una selecció de poemes traduïts que va rebre el títol de
Terra porpra i altres poemes. És un text directament relacionat amb la novel·la, atès que
diversos poemes de Varujan són reproduïts o citats a Quadern d’Aram.







8. Els leitmotiv simbòlics: roses, mar, terra porpra. La prosa lírica.



Quadern d'aram de P. J.