dijous, 11 d’abril de 2013

QUADERN D'ARAM DE M.ÀNGELS ANGLADA



0.1. Vida i obra de M. Àngels Anglada.
Vídeo Homenatge de M. Àngels Anglada de Sílvia Caballeria
Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999). Llicenciada en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona i coneixedora del món clàssic, va traduir textos del llatí i del grec al català. Va conrear diversos gèneres com la poesia, la narrativa, la crítica literària i l'assaig literari. Va conrear la crítica literària, amb atenció especial als poetes catalans i italians, la poesia, la narrativa i els estudis clàssics (en especial els mites grecs).Va col·laborar en diverses publicacions periòdiques. De les seves obres, destaquen: Les Closes, novel·la guanyadora del premi Josep Pla 1978, Sandàlies d'escuma, premi Lletra d'Or 1985, Columnes d'hores, recull de tota la seva poesia fins l'any 1990, i, sobretot, El violí d'Auschwitz, novel·la elogiada tant per la crítica com pel públic, i Quadern d'Aram, a més d'un parell de llibres de relats sobre la mitologia grega adreçats als lectors joves. En paraules de Jaume Cabré, "Maria Àngels Anglada va centrar la seva vida en tres mons: Vic, l'Empordà i la seva estimada Grècia. És una poeta universal que fa novel·les". 


El fet que Anglada hagués cursat estudis de filologia clàssica explica la primera d’aquestes preferències. Les obres més rellevants de l’autora són les següents: 

Poesia:     

Díptic (1972)
Kyparíssia (1981)
Columnes d’hores (1990)
Arietta (1996)


Narrativa:

Les Closes (1979)
No em dic Laura (1981)
Viola d’Amore (1983)
Sandàlies d’escuma (1985)
Artemísia (1989)
L’agent del rei (1991)
El violí d’Auschwitz (1994)
Quadern d’Aram (1997)



Assaig

El mirall de Narcís (1988)
Paisatge amb poetes (1988)
Paradís amb poetes (1993)
Retalls de la vida de Grècia  i Roma (1997)



Traducció
Les germanes de Safo (1983)
DANIEL VARUJAN, Terra porpra i altres poemes (2001)



Tot i que M. Àngels Anglada va començar a escriure des de ben jove, no va publicar fins a principi dels anys setanta; de fet, fou a partir de 1979, quan va rebre el premi Josep Pla per la novel·la Les Closes, que començà a publicar de manera regular, cosa que continuà fent gairebé fins a l’any de la seva mort. Quadern d’Aram és la darrera novel·la que va publicar. 

L’obra de M. Àngels Anglada presenta algunes constants: 
· La solidaritat i la tendresa envers els éssers desvalguts. 
· La denúncia de les injustícies.
· El compromís. 
· L’interès per conservar la memòria històrica. 

L’any 1994, a través de la novel·la El violí d’Auschwitz, l’autora introdueix una temàtica nova en la seva producció narrativa: el genocidi, concretament el del poble jueu a mans dels nazis. Ara bé, l’interès pel tema li venia de lluny, ja que, més de vint anys abans, Anglada havia incorporat al recull Díptic una traducció al català del poema «Auschwitz », de l’italià Salvatore Quasimodo. El mateix any en què publicà El violí d’Auschwitz, l’autora va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a tota una carrera literària. Tres anys després de l’èxit de públic aconseguit per aquesta novel·la, que fou traduïda a cinc llengües, Anglada en publicà una altra sobre el mateix tema, encara que referida en aquesta ocasió al genocidi del poble armeni que van dur a terme els turcs. Anglada va fer arribar, doncs, al gran públic el tema del genocidi armeni, com ja ho havien fet abans altres escriptors, entre els quals destaquem l’escriptor austríac Franz Werfel (1890-1945), autor de Die vierzig tage des Musa Dagh (Els quaranta dies del Musa Dagh, de 1933). Aquesta novel·la narra l’extermini del poble armeni amb un rere fons èpic, ja que també explica la resistència heroica que van oposar contra els turcs els cinc mil habitants dels poblets que hi havia prop del Musa Dagh (la muntanya de Moisès, prop de la mar Mediterrània).


RESUM
M. Àngels Anglada neix el 9 de març de 1930 a Vic
Mor a Figueres el dia 23 d’abril de 1999.
Estudià Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona.
Hi coneix Jordi Geli (es convertirà en el seu marit).
Va ensenyar català clandestinament a Vic.
Conrearà tot tipus de gèneres literaris.
Es descriu com: una poeta que escrivia novel·les.
Tot i que conrea diferents gèneres literaris, la poesia sempre s’hi troba present.
Fa homenatge als poetes (antics i moderns)

PILARS FONAMENTALS DE LA SEVA OBRA
          Llengua
S’estronca de la tradició que li ve de la infantesa (Vic)

Memòria

La tradició s’enllaça amb la memòria que s’ha de preservar  prové dels seus estudis (Filologia Clàssica)

Compromís
La memòria la porta al compromís amb la vida, amb la terra. Amb la paraula defensa els que més ho necessiten.


QUADERN D'ARAM

Punts importants.
1.     Els cicles narratius d’ Anglada.
2.     La relació amb El violí d’ Auschwitz.
3.     El perspectivisme: veus múltiples, diversitat de materials compositius.
4.     El paratext i la intertextualitat.
5.     Entre el testimoniatge històric i el relat iniciàtic.
6.     El genocidi i l’èxode, la supervivència, la identitat, la memòria i l’oblit, la pèrdua d’innocència i el paradís, maduració com a temes.
7.     Vahé, figura in absentia: la necessitat de bellesa i la poesia.
8.     Els leitmotiv simbòlics: roses, mar, terra porpra.
9.     La prosa


0.2. PERÍODE HISTÒRIC 


Armènia és un país del Caucas, i des de 1990 que és una república independent que va segregar-se de la Unió Soviètica. Armènia, geogràficament, pertany a l'Àsia, tot i que té forts lligams amb Europa tan per raons culturals com històriques. Límita amb Geòriga al nord, Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital d'Armènia és Erevan.

L'Imperi Otomà (1299-1923), conegut com a Imperi Turc, era un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman. El 23 d'octubre de 1923 va convertir-se en la República de Turquia oficialment. Es tracta de l'últim califat islàmic.

Durant la Primera Guerra Mundial l'Imperi Otomà va ser una de les causes que van portar a la guerra, ja que les grans potències europees del moment volien annexar tots els territoris que procedien de l'antic imperi al seu país o al seu territori. 

El genocidi armeni va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia per part dels turcs. Es va dur a terme entre finals del segle XIX i 1915. Es considera com el segon genocidi modern, després de l'extermini dels hereros (poble africà) de Namíbia per part d'Alemanya. Va ser el primer genocidi en el qual es va fer ús d'un complex sistema de deportació i extermini. Turquia buscava l'eliminació física del poble armeni que es trobava als seus territoris. Finalment, va acabar-se amb un milió i mig de morts i un milió més de deportats. Actualment, Turquia nega oficialment aquest genocidi i manté que van ser ells les víctimes de les matances per part dels armenis. 

L'Imperi Otomà era una entitat política pluriètnica i plurireligiosa.
Ètnies: turcs, kurds…).
Destacava la minoria armènia de llengua indoeuropea i religió cristiana (antigament havia estat país independent).
Segle XIX: partits nacionalistes armenis van desencadenar revoltes i accions armades. Volien la independència.

L'any 1894 el soldà hi féu intervenir l'exèrcit.
–    Matança contra els armenis encara residents a l'imperi otomà. 

Els armenis van deixar d'estar reconeguts com a minoria ètnica i religiosa.
Els Joves Turcs pugen al poder (1908). Volien:
Turquia: país centralitzat
Refusaren les reivindicacions armènies. Noves matances (1909).
Imperi Otomà: entra a la I Guerra Mundial (aliat d'Alemanya).
La població armènia fou sospitosa de fer el joc a l'enemic.
S’ordenaren detencions en massa i s'inicià la deportació de la població i les matances.
Després de la I Guerra Mundial, el Tractat de Sevrès (1920)  reconeix la independència d'Armènia.
Mai no es va dur a la pràctica


0.3. Geografia
Aram i Marik passen pels següents llocs




Trebisonda (ciutat d’Aram)
Van (a la riba del llac)
Ecmiadzin
Jerevan (s’hi estan força temps)
Atenes
Corint
Patràs i Bríndisi (hi fan escala)
Gènova
Marsella 





0.4. Història i trama

Quadern d’Aram és un relat que explica vivències i records. D’entrada, convé tenir clar que hi ha una diferència evident entre l’ordre real en què es van esdevenir els fets i l’ordre en què són narrats. És a dir, és important diferenciar clarament la «història» i la «trama», atès que en aquest text hi ha nombroses alteracions de l’ordre temporal. A continuació, oferim un resum dels fets (organitzat en 30 punts), seguint l’ordre en què estan narrats a la novel·la, o sigui, seguint l’ordre de la trama:
· Capítol 1
1. La narradora-editora viatja a Rodes, a la darrera dècada del segle XX, i allà decideix que escriurà una novel·la sobre el genocidi del poble armeni.
2. Els lectors són informats de l’existència d’un document manuscrit que explica la història d’Aram i Marik i de quina manera la narradora-editora va arribar a obtenir-ne una còpia.
· Capítol 2
3. Es presenten dos personatges, Aram i Iorgos (l’un armeni, l’altre grec), mentre bussegen pel Mediterrani durant els anys vint del segle XX.
4. La narradora-editora proposa fer un salt enrere en el temps per tal que els lectors puguem conèixer més coses sobre els dos personatges.
· Capítol 3
5. Aram i la seva mare, Marik, són a Atenes, sobrevivint amb penes i treballs, com altres refugiats armenis. Aram té quinze anys i sovint pateix malsons.
6. Aram recorda la plàcida vida familiar de la infantesa a Trebisonda, així com el viatge al monestir de Narek.
7. Aram i Iorgos es coneixen i comença una llarga relació d’amistat.
· Capítol 4
8. Aram i Marik són al vaixell que els portarà cap a Marsella. Pel camí passen per Corint, Bríndisi i Gènova.
9. Aram recorda com van arribar a casa de Grigor, un cosí de la seva mare que vivia en un poble a prop del llac Van, i com van haver de marxar-ne poc després d’haver-s’hi instal·lat.
10. Aram recorda els preparatius i la fugida cap a Ecmiadzin, de la qual destaca el robatori dels cavalls per part d’uns lladres kurds i la mort d’Irina, l’esposa de Grigor.
· Capítol 5
11. Aram i Marik han arribat a Marsella. Aram no pot escriure temporalment i és Marik qui redacta les seves vivències. P.
12. Marik recorda el camí cap a Ecmiadzin i matisa algunes de les informacions que Aram havia exposat anteriorment.
13. Marik presenta els membres de la seva família: el seu marit Vahé, les seves filles i la seva mare.
14. Marik recorda alguns episodis de l’estada a Atenes, com el d’una dona, a qui havien raptat i violat les nétes, que retreu a Marik que plori per les seves filles mortes, ja que almenys van tenir una mort ràpida.
15. Marik reflexiona sobre l’extrema duresa dels fets que ha hagut de viure Aram.
16. Marik recorda alguns fets esdevinguts durant el trajecte cap a Ecmiadzin: la mort d’Irina, com els va seguir el gos de Gabriel i com, un cop a la ciutat, van haver de marxar-ne gairebé immediatament, donat que les possibilitats de supervivència eren ínfimes per la gran quantitat de refugiats que hi havien acudit.
17. Marik recorda l’arribada a Jerevan i el que hi va passar: Grigor aconsegueix feina de forner i demana a Marik si es vol casar amb ell. Ella no pot donar-li una resposta positiva perquè té esperances que Vahé encara sigui viu. Grigor buscarà una altra dona i li diu a Marik que, passat un temps, s’haurà d’espavilar tota sola.
18. Marik s’assabenta pel doctor Arshag que Vahé és mort. Atès que Vahé i el doctor havien estat companys d’estudis, Marik accepta l’ajuda que aquest li ofereix, fins que, més endavant, decideix que emigraran cap a Marsella via Atenes.
· Capítol 6
19. Aram i Marik continuen a Marsella. Es produeixen notícies engrescadores (és absolt un estudiant armeni que havia estat acusat de la mort d’un dels màxims dirigents de la matança contra els armenis), que la comunitat armènia a Marsella celebra amb festes tradicionals.
20. Tant Aram com Marik estan molt ocupats, ja sigui treballant o ajudant altres refugiats. Aram sospita que Der Arshavir vol casar-se amb la seva mare, i ell no s’hi oposa.
21. Noves notícies que Aram valora positivament: són assassinats diversos responsables de la mort de milers d’armenis, entre els quals s’inclouen les nenes i l’àvia.
22. La família de Grigor comença a refer la seva vida a l’Armènia oriental.
23. Aram reflexiona sobre la veritable naturalesa dels perills. És perillós el mar o són més perillosos els homes?
24. Aram explica que s’ha promès amb Alèxia, la germana petita de Iorgos, i que tota la família de la futura núvia ha rebut la notícia amb alegria.
· Capítol 7
25a.Marik rep una carta del pare Mesrob, procedent del monestir de Venècia on havia estudiat Vahé quan era jove.
25b.A partir d’aquesta carta i d’alguns poemes escrits per Vahé, s’explica com era Vahé i quins eren els seus interessos a la vida.
26. Marik explica el seu estat d’ànim, d’enyorament i de solitud, i posteriorment diu que ha acceptat la petició de mà que li ha ofert Der Arshavir.
27. Marik explica a grans trets un accident que Aram ha patit a la feina, les conseqüències futures i les causes que, segons ella, l’han ocasionat.
28a.Marik explica la visita d’alguns amics de Vahé.
28b.En aquesta visita els donen detalls sobre la mort de Vahé i els lliuren documentació (les declaracions de dos testimonis) relativa al cas.
· Final i epíleg
29. La narradora-editora explica que Aram i Alèxia es van casar.
30. Finalment, hi ha un parell de qüestions que desperten l’interès de la narradoraeditora. D’una banda, el recorregut que va fer el quadern: com va anar a parar a mans de la família Kondos? D’altra banda, els camins vitals que podrien haver triat Aram i la seva família. Sobre aquests temes, la narradora exposa algunes suposicions.

Reconstrucció de l’ordre en què es van produir els fets  (història)
25b _ 6 _ 28b _ 13 _ 9 _ 10 _ 12 _ 15 _ 16 _ 17 _ 18 _ 5 _ 14 _ 7 _ 8
_ 11 _ 19 _ 20 _ 21 _ 22 _ 23 _ 24 _ 25a _ 26 _ 27 _ 28a _ 29 _ 3 _ 1
_ 2 _ 4 _ 30.



0.5. Gènere i temàtica
Quadern d’Aram és una novel·la a mig camí entre les memòries i el dietari. En un dietari el narrador explica els fets rellevants que li passen cada dia, durant un període concret. Les divisions que fragmenten el relat són, doncs, els dies a què es refereix el narrador. A Quadern d’Aram aquesta fórmula només es dóna al capítol 6: la narradora editora aclareix, però, que Aram només esmenta de manera explícita la data si aquelldia va ser assassinat algun dels causants del genocidi.
La multiplicitat de textos utilitzats (retalls de diari, informes de testimonis, lletres de cançons tradicionals i de bressol, cartes i poemes5) també podria fer pensar en el gènere de la novel·la reportatge, que pretén recrear uns fets i deixar-ne constància a través de tècniques de documentació pròpies del reportatge periodístic.

Malgrat això, l’objectiu de la novel·la no és només el testimoniatge, sinó que va més enllà. El tema principal de la novel·la de M. Àngels Anglada no és només la denúncia de tots aquests crims (les deportacions, els assassinats massius, la crueltat, les violacions, els raptes, les amenaces, l’obsessió per destruir un poble i una cultura, l’exili ...), sinó la lluita contra l’oblit («No vull que s’oblidin», pàg. 75; «He pensat que haig d’escriure,
que no puc deixar penjada a l’aire la nostra història. Els homes són tan oblidadissos de les dissorts dels altres!», pàg. 87) i contra l’actitud negacionista que encara avui dia hi ha qui manifesta. El drama que han hagut de viure els exiliats armenis és mostrat molt de prop; no és estrany que Aram digui que «no cantem pas per oblidar les nostres penes, ho fem per recordar els nostres cants» (pàg. 59).

Gènere
       Novel·la a mig camí entre  les memòries i el dietari.
       En certa manera, també és una novel·la reportatge: l’autora utilitza retalls de diari, informes de testimonis, cartes, poemes, cançons.
      Pretén recrear uns fets i deixar-ne constància.

Temes:
       Tema principal:
      La lluita contra l’oblit:
       P. 75: No vull que s’oblidin.
       P. 87: he pensat que haig d’escriure, que no puc deixar penjada a l’aire la nostra història. Els homes són tan oblidadissos de les dissorts dels altres!
      Tema secundari:
      La denúncia dels crims:
       Assassinats massius, deportacions, violacions, crueltat, amenaces, raptes…

0.6. Temps i estructura


     Temps històric: (època històrica del relat)
      Primeres dècades del s. XX.
      Contemporani als anys de la Primera Guerra Mundial.
      Trobem Aram i Marik en llocs diferents i en anys diferents (l’inici de la història s’esdevé a Trebisonda l’any 1915, però l’any 1919 els protagonistes són a Atenes i, el 1923, a Marsella). Pel que fa al temps històric, cal comentar que els anys en què es produeixen les matances coincideixen en gran part amb els anys de la Primera Guerra Mundial
▪    Temps narratiu: (temps propi de la novel·la)
      4 anys (inici redacció del quadern fins que s’acaba).
      El quadern inclou fets anteriors de les vides dels protagonistes, així doncs 8 anys.
       Final obert:
      Aram va anar a viure a Cadaqués?
       Va formar part de la resistència armènia?  
       Retrospeccions: salts temporals al passat:
      Els personatges recorden fets passats.
      Ex: Aram a Atenes recorda la fugida a Ecmiadzin (cap. 3)
▪      Anticipacions: passatges que avancen fets futurs
      Ex: Narració Odisseas. Sap que Vahé serà assassinat (cap. 7)
       Temps simultani: exposa dos fets que estan passant alhora
      Al relat d’Odisseas s’explica que la detenció de Vahé va tenir lloc mentre Marik i Aram emprenen el viatge al monestir de Narek.

0.7. Estructura
Estructura in medias res: la narració comença enmig de la història
      Quan Aram comença a escriure el quadern, la història ja és iniciada.
       Estructura d’amplificació: un mateix fet, la mort de Vahé:
      És esmentat i assumit per Aram
      Valorat per Marik
      Narrat pels testimonis directes de l’assassinat.
▪           Ritme narratiu:
       No és ràpid.
       Objectiu de la lectora: reflexionar.


0.8. Personatges

       Principals
      Aram:
       És un adolescent de 15 anys (a l’inici del relat). Acaba la història amb 19 anys.
       Va canviant físicament i psicològicament. Madura per culpa de la guerra que viu.
       Ulls negres i profunds. Mostren una mirada trista (s’assembla al seu pare).
       És un bon nadador. Sap bussejar i mai es mareja dalt del vaixell.
       Li interessa la música.
       És responsable (té cura de la seva mare).
      Marik:
       Mare d’Aram. Al final de l’obra té 38 anys.
       Dona molt religiosa (pelegrinatge al monestir de Narek)
       Dona trista. Tristesa causada per la situació que li ha tocat viure.
       Enyora els seus familiars i pensa sovint en ells.
       Ajuda la gent quan ho necessita.
       A Marsella es torna a casar per no sentir-se sola.
       Marik és una variant del mot armeni  que significa “mare”.
      Vahé:
       Pare d’Aram.
       Home prim, fràgil. Porta ulleres.
       Era professor de grec i de francès.
       Havia publicat dos llibres de poesia.
       Tenia dues passions: la poesia i el seu país.
       Inspirat amb el poeta armeni Daniel Varujan (mort al 1915 en circumstàncies similars a les de Vahé).
       Secundaris:
-      Familiars del protagonista:
       Àvia:
       Mare de Marik.
       Explicava històries de sants a Aram.
       Mantenia els costums i tradicions armenis.
       Sofia i Iané:
       Germanes petites d’Aram.
       Es portaven un any i mig (entre elles).
       Van morir ofegades, amb l’àvia, al mar Negre.
       Grigor:
      Cosí de Marik.
      Treballava de pagès i ramader.
      Constitució física forta.
      Actua de manera discreta per no espantar els nens.
      Home molt independent i pràctic.
      Proposa casar-se amb Marik, però ella no ho veu clar. Finalment es casa amb una jove pagesa.
       Irina:
      Esposa de Grigor.
      Mor durant la fugida de Van.
      Assisteix al part d’una dona (té experiència).
       Família de pescadors grecs:
    Iorgos:
    Pescador d’esponges (originari de l’illa de Simi).
    Gran amic d’Aram.
    Ulls blauverds. Caràcter alegre.
    S’orientarà cap a la collida de corall.
    L’autora es va inspirar en una família de corallers de Cadaqués.
    Iannis:
    Pare de Iorgos.
    Convida Aram al casament de la seva filla gran.
    Kostas:
    Oncle de Iorgos.
    Patró del vaixell Dimitrios (on treballarà Aram).
    Proporciona ajuda econòmica a Aram i a la seva mare.
    Alèxia:
    Germana petita de Iorgos.
    Esdevindrà la xicota i esposa d’Aram.
    Noia alta i graciosa.
    Ulls verds.
     
     Altres represaliats:
    Doctor Arshag:
    Confirma a Marik la mort del seu marit.
    Havia estudiat amb Vahé a Venècia.
    Ofereix allotjament a Marik i Aram.
    Odisseas:
    Amic i company de feina de Vahé.
    Explica els detalls de la mort de Vahé a Marik.
    Va poder-se comunicar amb Vahé subornant un inspector turc.
    Der Ashavir:
    Sacerdot jove, alt i polit.
    Armeni de Cilícia (sobreviu a la violència dels turcs).
    Farà editar els poemes inèdits de Vahé.
                     Botxins:
    Són anomenats de diferents maneres:
    Els nostres assassins (1 vegada)
    Els maleïts turcs (5 vegades)
    Els malvats turcs (1 vegada)
    Els turcs (4 vegades)
    Els turcs, que Déu els confongui (1 vegada)
    Criminals turcs (1 vegada)
    Assassins turcs (1 vegada)
    Malparits assassins (1 vegada)
                           Assumeix en el paper d’antagonistes.

QUADERN D’ARAM
Punts importants.
1.     Els cicles narratius d’ Anglada.
2.     La relació amb El violí d’ Auschwitz.
3.     El perspectivisme: veus múltiples, diversitat de materials compositius.
4.     El paratext i la intertextualitat.
5.     Entre el testimoniatge històric i el relat iniciàtic.
6.     El genocidi i l’èxode, la supervivència, la identitat, la memòria i l’oblit, la pèrdua d’innocència i el paradís, maduració com a temes.
7.     Vahé, figura in absentia: la necessitat de bellesa i la poesia.
8.     Els leitmotiv simbòlics: roses, mar, terra porpra.
9.     La prosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada