dimarts, 16 d’abril de 2013

Quadern d'Aram

0.5. Gènere i temàtica Quadern d’Aram és una novel·la a mig camí entre les memòries i el dietari. En un dietari el narrador explica els fets rellevants que li passen cada dia, durant un període concret. Les divisions que fragmenten el relat són, doncs, els dies a què es refereix el narrador. A Quadern d’Aram aquesta fórmula només es dóna al capítol 6: la narradora editora aclareix, però, que Aram només esmenta de manera explícita la data si aquelldia va ser assassinat algun dels causants del genocidi. La multiplicitat de textos utilitzats (retalls de diari, informes de testimonis, lletres de cançons tradicionals i de bressol, cartes i poemes5) també podria fer pensar en el gènere de la novel·la reportatge, que pretén recrear uns fets i deixar-ne constància a través de tècniques de documentació pròpies del reportatge periodístic. Malgrat això, l’objectiu de la novel·la no és només el testimoniatge, sinó que va més enllà. El tema principal de la novel·la de M. Àngels Anglada no és només la denúncia de tots aquests crims (les deportacions, els assassinats massius, la crueltat, les violacions, els raptes, les amenaces, l’obsessió per destruir un poble i una cultura, l’exili ...), sinó la lluita contra l’oblit («No vull que s’oblidin», pàg. 75; «He pensat que haig d’escriure, que no puc deixar penjada a l’aire la nostra història. Els homes són tan oblidadissos de les dissorts dels altres!», pàg. 87) i contra l’actitud negacionista que encara avui dia hi ha qui manifesta. El drama que han hagut de viure els exiliats armenis és mostrat molt de prop; no és estrany que Aram digui que «no cantem pas per oblidar les nostres penes, ho fem per recordar els nostres cants» (pàg. 59). Gènere Novel·la a mig camí entre les memòries i el dietari. En certa manera, també és una novel·la reportatge: l’autora utilitza retalls de diari, informes de testimonis, cartes, poemes, cançons. Pretén recrear uns fets i deixar-ne constància. Temes: Tema principal: La lluita contra l’oblit: P. 75: No vull que s’oblidin. P. 87: he pensat que haig d’escriure, que no puc deixar penjada a l’aire la nostra història. Els homes són tan oblidadissos de les dissorts dels altres! Tema secundari: La denúncia dels crims: Assassinats massius, deportacions, violacions, crueltat, amenaces, raptes… 0.6. Temps i estructura Temps històric: (època històrica del relat) Primeres dècades del s. XX. Contemporani als anys de la Primera Guerra Mundial. Trobem Aram i Marik en llocs diferents i en anys diferents (l’inici de la història s’esdevé a Trebisonda l’any 1915, però l’any 1919 els protagonistes són a Atenes i, el 1923, a Marsella). Pel que fa al temps històric, cal comentar que els anys en què es produeixen les matances coincideixen en gran part amb els anys de la Primera Guerra Mundial ▪ Temps narratiu: (temps propi de la novel·la) 4 anys (inici redacció del quadern fins que s’acaba). El quadern inclou fets anteriors de les vides dels protagonistes, així doncs 8 anys. Final obert: Aram va anar a viure a Cadaqués? Va formar part de la resistència armènia? Retrospeccions: salts temporals al passat: Els personatges recorden fets passats. Ex: Aram a Atenes recorda la fugida a Ecmiadzin (cap. 3) ▪ Anticipacions: passatges que avancen fets futurs Ex: Narració Odisseas. Sap que Vahé serà assassinat (cap. 7) Temps simultani: exposa dos fets que estan passant alhora Al relat d’Odisseas s’explica que la detenció de Vahé va tenir lloc mentre Marik i Aram emprenen el viatge al monestir de Narek. 0.7. Estructura Estructura in medias res: la narració comença enmig de la història Quan Aram comença a escriure el quadern, la història ja és iniciada. Estructura d’amplificació: un mateix fet, la mort de Vahé: És esmentat i assumit per Aram Valorat per Marik Narrat pels testimonis directes de l’assassinat. ▪ Ritme narratiu: No és ràpid. Objectiu de la lectora: reflexionar. 0.8. Personatges Principals Aram: És un adolescent de 15 anys (a l’inici del relat). Acaba la història amb 19 anys. Va canviant físicament i psicològicament. Madura per culpa de la guerra que viu. Ulls negres i profunds. Mostren una mirada trista (s’assembla al seu pare). És un bon nadador. Sap bussejar i mai es mareja dalt del vaixell. Li interessa la música. És responsable (té cura de la seva mare). Marik: Mare d’Aram. Al final de l’obra té 38 anys. Dona molt religiosa (pelegrinatge al monestir de Narek) Dona trista. Tristesa causada per la situació que li ha tocat viure. Enyora els seus familiars i pensa sovint en ells. Ajuda la gent quan ho necessita. A Marsella es torna a casar per no sentir-se sola. Marik és una variant del mot armeni que significa “mare”. Vahé: Pare d’Aram. Home prim, fràgil. Porta ulleres. Era professor de grec i de francès. Havia publicat dos llibres de poesia. Tenia dues passions: la poesia i el seu país. Inspirat amb el poeta armeni Daniel Varujan (mort al 1915 en circumstàncies similars a les de Vahé). Secundaris: - Familiars del protagonista: Àvia: Mare de Marik. Explicava històries de sants a Aram. Mantenia els costums i tradicions armenis. Sofia i Iané: Germanes petites d’Aram. Es portaven un any i mig (entre elles). Van morir ofegades, amb l’àvia, al mar Negre. Grigor: Cosí de Marik. Treballava de pagès i ramader. Constitució física forta. Actua de manera discreta per no espantar els nens. Home molt independent i pràctic. Proposa casar-se amb Marik, però ella no ho veu clar. Finalment es casa amb una jove pagesa. Irina: Esposa de Grigor. Mor durant la fugida de Van. Assisteix al part d’una dona (té experiència). Família de pescadors grecs: Iorgos: Pescador d’esponges (originari de l’illa de Simi). Gran amic d’Aram. Ulls blauverds. Caràcter alegre. S’orientarà cap a la collida de corall. L’autora es va inspirar en una família de corallers de Cadaqués. Iannis: Pare de Iorgos. Convida Aram al casament de la seva filla gran. Kostas: Oncle de Iorgos. Patró del vaixell Dimitrios (on treballarà Aram). Proporciona ajuda econòmica a Aram i a la seva mare. Alèxia: Germana petita de Iorgos. Esdevindrà la xicota i esposa d’Aram. Noia alta i graciosa. Ulls verds. Altres represaliats: Doctor Arshag: Confirma a Marik la mort del seu marit. Havia estudiat amb Vahé a Venècia. Ofereix allotjament a Marik i Aram. Odisseas: Amic i company de feina de Vahé. Explica els detalls de la mort de Vahé a Marik. Va poder-se comunicar amb Vahé subornant un inspector turc. Der Ashavir: Sacerdot jove, alt i polit. Armeni de Cilícia (sobreviu a la violència dels turcs). Farà editar els poemes inèdits de Vahé. Botxins: Són anomenats de diferents maneres: Els nostres assassins (1 vegada) Els maleïts turcs (5 vegades) Els malvats turcs (1 vegada) Els turcs (4 vegades) Els turcs, que Déu els confongui (1 vegada) Criminals turcs (1 vegada) Assassins turcs (1 vegada) Malparits assassins (1 vegada) Assumeix en el paper d’antagonistes. QUADERN D’ARAM Punts importants. 1. Els cicles narratius d’ Anglada. 2. La relació amb El violí d’ Auschwitz. 3. El perspectivisme: veus múltiples, diversitat de materials compositius. 4. El paratext i la intertextualitat. 5. Entre el testimoniatge històric i el relat iniciàtic. 6. El genocidi i l’èxode, la supervivència, la identitat, la memòria i l’oblit, la pèrdua d’innocència i el paradís, maduració com a temes. 7. Vahé, figura in absentia: la necessitat de bellesa i la poesia. 8. Els leitmotiv simbòlics: roses, mar, terra porpra. 9. La prosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada